El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
En pocs dies han vist la llum pública dues males notícies relacionades amb el patrimoni cultural de Badalona. La primera, la constatació que les Termes Romanes porten ja tancades cinc mesos per culpa d’unes filtracions d’aigua de l’edifici que està a sobre de les restes. La segona, el tancament del Teatre Principal perquè s’ha caigut una part del sostre. Poden semblar dues coincidències fortuïtes, provocades per la mala sort, però parlen per si soles de com tenim el patrimoni cultural de la ciutat.
Aquesta casa sembla una ruïna: termes que tornen al seu estat natural (l’aqüifer) per obra i gràcia d’unes filtracions, i el Principal que se’ns cau a sobre. N’hi ha per tancar la parada, que a hores d’ara més que una parada és una barraca de fireta. Badalona no es pot permetre tenir les Termes tancades durant cinc mesos (i el que et rondaré morena!) ni que sigui per qüestions de falta d’entesa -si és aquest el motiu- amb els veïns. No tenim pas una corrua d’advocats per litigar el que convingui? Què no ens espavilem quan volem que les coses vagin ràpides? Fa massa anys que les Termes pateixen tota mena de rigors producte de la desídia municipal, que no dels seus diversos directors que em consta que han fet tot el possible per evitar que les coses empitjoressin. Ara el consistori ens avisa que connectarà les Termes amb el jaciment de Font i Cussó (per fi!) però no és capaç de garantir-nos que un cop feta l’obra no tindrem problemes dia si i dia també amb filtracions, inundacions i altres afers relacionats amb el líquid element.
La qüestió del Principal té més suc, encara. No és pas un element del patrimoni pròpiament dit, sinó una infraestructura cultural, sobre la qual no ens acabem de posar d’acord si la volem o no, malgrat que tothom considera que és necessària, ja sigui aquesta o una altra de millors característiques. Mentre ens discutim hi anem fent pedaços fins que passa el que havia de passar, que se’ns cau a sobre i encara sort que no ha pres mal ningú. El Principal no pot continuar com està. Convé prendre una decisió valenta: o es negocia amb qui convingui i s’obté el compromís que allà s’hi farà un equipament de qualitat o s’hi fa una inversió molt important per restaurar-lo (cosa que segurament no paga la pena). Trista i dissortada ciutat, que quan aixeca el cap és perquè li caigui el guix a sobre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sense ànim d’ incordiar, però només cal donar-se un volt pel turó d’ en Boscà o vca l’ Alemany, o les masies de Canyet, o per on passen les mines d’ aigua i que ha passat amb elles o… i el pitjor es anar a altres municipis propers i comparar.
Que em perdoni el govern municipal, no voldria pas que s’ enfadessin, son molt susceptibles i potser acabaríem rebent garrotades (dialèctiques, es clar!, encara no em arribat tant lluny).
Ferran Bello