Boja pel català

(citació de Voltaire)

La llibertat de pensament ha sempre sigut un dels drets personals més importants. Cadascú ha de tenir la possibilitat d’expressar les seves creences com i quan vulgui. Aquest dret ja existia en el segle XVII i encara avui és vigent.

D’una banda, a l’època de Voltaire, quan es començava a construir la democràcia, calia fomentar la propagació d’idees diferents. Per primera vegada, cada ciutadà podia dir la seva amb tota sinceritat i sense la por de ser castigat per anunciar el propi punt de vista de manera oberta i pública. Clarament, aquella va ser una fita revolucionària: a partir d’aleshores, cada individu ha guanyat un dret fonamental.

D’altra banda, si observem la situació en què vivim avui en dia, ens adonarem que la llibertat d’expressió s’ha multiplicat, i de bon tros! Sens dubte, l’ús dels mitjans de comunicació i, sobretot, de les xarxes socials i d’internet en general ha permès la difusió d’aquest fenomen. Penseu en la quantitat d’articles i de comentaris amb els quals topeu a escala quotidiana. A hores d’ara, cada persona que tingui a disposició un mòbil i una connexió a Internet pot publicar qualsevol argument en un tancar i obrir d’ulls. Tanmateix, la facilitat amb què es propaguen les diverses opinions ha causat l’escampament d’opinions que no sempre són raonades. D’aquesta manera es produeixen fins i tot notícies falses i conspiratòries. És per aquest motiu que la llibertat de pensament hauria de tenir alguns límits. En altres paraules, s’hauria de posar fre a la publicació de certes teories a fi de no distorsionar l’opinió pública.

En conclusió, és cert que la llibertat de pensament ha obert el pas a l’actuació d’un dret cabdal de l’home; però, al mateix temps, no s’ha d’oblidar que la lliure circulació de les opinions pot perjudicar el benestar comú.