La burocràcia, quin maldecap!
No sé com és la situació a Catalunya, però a Itàlia i Grècia la burocràcia és un maldecap per a tots els ciutadans. Burocràcia és sinònim de paperam, hores de cua i temps perdut inútilment.
Fa un parell de setmanes que em vaig trobar en una situació incòmoda. Vaig anar a renovar el carnet de conduir. Respecte a l’última vegada que ho vaig fer, ara es requereixen molts més mòduls per omplir, pagaments per efectuar i documentació mèdica per lliurar. A banda del cost i l’esforç per aplegar tot això, m’havien donat hora mesos després que el carnet caduqués. Per acabar-ho d’adobar, quan m’hi vaig presentar, em van demanar que tornés l’endemà perquè faltava algun membre de la comissió mèdica. Caram, això sí que no l’havia sentit mai!
Es tracta d’una realitat deplorable i vergonyosa. Les coses per a les persones amb discapacitats ja són prou complicades, i a sobre hi ha gent sense un borrall del sentit de col·laboració i que es queda apàtica si t’ho posa difícil. I tu què pots fer? Només resignar-te i obeir… Tanmateix, no puc estar-me de sentir-me rabiosa i indignada envers ocurrències com aquesta.
No costaria gaire per intentar de facilitar els procediments burocràtics per a tots els ciutadans, tant per als qui tenen algunes discapacitats com per als qui no. Som al vint-i-unè segle; entrebancs similars són inacceptables i, per tant, hauríem de posar fil a l’agulla, si volem viure a l’alçada de la modernitat.
Personalment, en dic “burRRocràcia” (tot i ser una catanyolada).
Com si no fos prou farragós tot el procès (tant físicament com virtual), sovint et trobes força personal mancat d’empatia i, de vegades, fins i tot, ratllant la mala educació. I s’ha de poder dir; ben fort i clar. Cal ser més persona i millor professional. Ja n’hi ha prou de posar pals a les rodes, mai millor dit!
Ànims i, sobre tot, molta paciència
Ben dit, Raquel! Les dues paraules clau són “manca d’empatia” i “mala educació”, res més per afegir.
Estic d’acord amb la Raquel: BURROCRACIA!!
És curiós, però sembla com si ells, els mateixos funcionaris d’un determinat organisme, no fossin també usuaris d’altres burocràcies, d’altres organismes. Vull dir: que no han patit mai el què és estar a l’altra banda? Segurament que sí, i això és el que ho fa més increïble i desesperant, veure que no hi ha solució.