L'Aleix a ca la Toca

Sembla que la independència de Kosovë, com era d’esperar, d’altra banda, ha despertat fins i tot als més adormits. I uns i altres argumenten i argumenten sobre els pros i els contres, que si sí però no, que si no però potser, que potser però no ho sé, que està bé però…
Voleu fer el favor! Que un país ocupat hagi maldat per assolir la seva edat adulta i s’hagi independitzat és una gran notícia. I no hi caben excuses, segur que només de mal pagador.
I si ells ho han fet possible, aprofitant els equilibris i les necessitats de tercers, ben fet.
Potser el problema és que no ens atrevim a mirar de cara els fets, potser perquè sentim vergonya de la nostra manca de decisió i de fermesa. Potser. Però amb això, ara, no hi ha res a fer.
A la vella i conservadra Europa, se li mouen les fronteres, hi ha reformes a fer i necessitats noves a cobrir. I això és extraordinari.
Prou de donar voltes, com aquells gossos que intenten llepar-se la pròpia cua, massa curta per fer-ho possible.
Amb Kosovë independent, Euskal Herria, Còrsega o Irlanda del Nord poden ja ser independents. I nosaltres, que som cinc vegades més? Doncs això, a la feina i a la independència.
Espanya i Sèrbia que vagin fent.
Per cert. Aquests estudiants independentistes que neguen xerrar a la ppera Nadal, per què no ho fan també amb el del PSOE? El camí de la independència no passa per atacar el PP, passa per atacar Espanya -i França!-.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!