L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Aquest matí, un ramat d’ovelles del Cuca, d’Olost, i un grup de pastors de diferents indrets del país es mobilitzaran entre la Barraca del Serra i el Càmping Lluçanès, a Olost, per reclamar el dret imprescriptible de pas pels camins ramaders. Un dret adquirit al llarg dels temps i que implica la utilització, lliure, dels espais públics que són els camins ramaders.
El Lluçanès és terra de transhumància, terra de pastors, terra de circulació de ramats i a l’entorn d’aquesta activitat i realitat, s’han format pobles, s’han configurat realitats comercials i s’ha caracteritzat la comarca.
Avui, enmig d’un model de creixement que no s’atura davant de res, posant per davant l’interès privat a les necessitats col·lectives, l’especulació a la identitat cultural, i en un moment de clara regressió de l’ús professional dels camins ramaders, el perill de desaparició d’aquest patrimoni cultural i social de primer ordre és més evident que mai.
És el moment que les administracions públiques sàpiguen estar al seu lloc -ahir, al canal 324 de la tv, ens mostraven la recuperació del paper dels ramats per a mantenir l’herbei a ratlla i femar els jardins en una gran ciutat com Tori-, i afavoreixin la informació, la negociació quan calgui, i mantinguin una actitud que es correspongui amb el seu paper de vetllar pel que és de tots i no afavorir només el que és d’uns quants.
I això és que es demanarà avui davant del Càmping Lluçanès, que s’obri el pas perquè el camí ramader que ajunta Vic i Berga pugui circular sense problemes. I se li demanarà al propietari -exregidor d’ERC del poble-, però també a l’alcalde i diputat d’ERC, que per raons i interessos incomprensibles (?) pretenen fer desaparèixer de la realitat un camí.
Llegiu l’escrit del periodista del periòdic El 9 Nou, Josep Comajoan al seu blog.
El Lluçanès és terra de transhumància, terra de pastors, terra de circulació de ramats i a l’entorn d’aquesta activitat i realitat, s’han format pobles, s’han configurat realitats comercials i s’ha caracteritzat la comarca.
Avui, enmig d’un model de creixement que no s’atura davant de res, posant per davant l’interès privat a les necessitats col·lectives, l’especulació a la identitat cultural, i en un moment de clara regressió de l’ús professional dels camins ramaders, el perill de desaparició d’aquest patrimoni cultural i social de primer ordre és més evident que mai.
És el moment que les administracions públiques sàpiguen estar al seu lloc -ahir, al canal 324 de la tv, ens mostraven la recuperació del paper dels ramats per a mantenir l’herbei a ratlla i femar els jardins en una gran ciutat com Tori-, i afavoreixin la informació, la negociació quan calgui, i mantinguin una actitud que es correspongui amb el seu paper de vetllar pel que és de tots i no afavorir només el que és d’uns quants.
I això és que es demanarà avui davant del Càmping Lluçanès, que s’obri el pas perquè el camí ramader que ajunta Vic i Berga pugui circular sense problemes. I se li demanarà al propietari -exregidor d’ERC del poble-, però també a l’alcalde i diputat d’ERC, que per raons i interessos incomprensibles (?) pretenen fer desaparèixer de la realitat un camí.
Llegiu l’escrit del periodista del periòdic El 9 Nou, Josep Comajoan al seu blog.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com he manifestat i practicat, el fet que hi hagi un escrit en un blog no dóna dret a qualsevol cosa. Per aquest motiu, en aquest blog es valora molt la discrepància i la diferència, el debat i la discussió, però sense amenaces, sense insults ni menyspreus i, menys encara, si tot això es fa de forma anònima. Per aquest motiu, els comentaris que hi ha fins ara, i que tenen tots aquestes característiques, seran esborrats, igual com si n’apareixen d’altres d’aquest estil.
Donant la cara, valen moltes coses, amb covardia i misèria, no val res.
Salut!
No sóc de la zona, però he visitat fent turisme el Lluçanès i si mal no recordo el camping aquest és el que hi ha abans d’arribar al poble d’Olost venint de la plana de Vic.
Les preguntes que jo em faig són les següents:
– Què dóna més vida i riquesa a la comarca, un ramat d’ovelles que si té molts camins per on passar i més de Berga Vic, que no està gaire urbanitzat o un camping que dóna llocs de treball i fa venir turisme a la zona?.
– Per què tantes queixes ara sobre aquest camping si fa 17 anys que està construït? Què han fet les ovelles els últims 17 anys que no puguin fer ara?
– El Lluçanès està per enderrocar un camping per obrir un suposat camí per les ovelles? Que us sobren les empreses?
– Hi ha dues parts enfrontades i les dues diuen tenir uns mapes, una amb camí i l’altre no. Que si us plau algú digui quin és el mapa bo. Segur que hi ha experts en el tema.
Hi ha opinions per tot, que cadascú n’extregui la seva.