L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Sebastià Salelles, gràcies per tot, company
Avui, volia escriure aquest apunt dedicant-li uns mots a la seva actitud, a la seva solidaritat, al seu compromís, per gratitud, per respecte, per la seva aposta indiscutible per la llibertat. Malauradament, calia fer-ho des de la distància, donat que mai l’havia conegut personalment, però la seva trajectòria fa que la distància desaparegui i la complicitat col·lectiva esdevingui proximitat.
Ara, però, després d’haver llegit emocionat i coincident el mail obert del Vicent Partal, prefereixo reproduir-lo i facilitar-ne la lectura a tothom.
Enmig de tot això, només lamento, i molt, el trist titular i la trista crònica que li dedica el Punt. Quina pena de periodisme! (Foto Eddy Kelele-elmundo.es)
Si férem un repàs de les causes judicials obertes els darrers anys on la raó i el sentit comú s’enfrontaven a alguna absurditat del sistema legal o a alguna actuació injusta de la policia o el govern segurament hi trobaríem plasmat l’arxiu de treball de Sebastià Salellas. Cada vegada que un ciutadà o un col·lectiu patia un abús legal manifest, especialment de tipus polític, sempre trobava Salellas en primera fila, disposat a defensar legalment qui ho necessitava. Per això la seua mort, ahir, deixa un buid enorme. Ell era un d’aquells que Brecht va caracteritzar com a imprescindibles i ara ens veiem forçats a prescindir, amb ràbia i malícsia, de la seua capacitat, de la seua solidaritat inesgotable, de la seua bondat.
Salellas era un gran advocat. Haver portat l’estat espanyol als tribunals europeus per la ràzzia olímpica de Garzón i haver-lo derrotat n’és una prova. Salellas sabia el que feia i coneixia bé el seu ofici. Però per damunt de la capacitat professional cal destacar que ell era un gran ciutadà. Salellas no deia mai que no a un cas on estigués en dubte si el comportament de l’estat contra un col·lectiu o una persona era just i correcte. Eren aquells casos pesats, difícils, on l’arbitrarietat del poder s’expressa de forma majúscula. En això no fallava mai. Quan fa uns mesos van haver aquelles absurdes detencions d’islamistes al Raval de Barcelona a la redacció de VilaWeb buscàvem més informació sobre el que estava passant i vam inquirir qui devia ser l’advocat defensor d’aquella gent. Algú va dir “segur que és en Salellas…” i efectivament era ell. Ho hauríem d’haver endevinat de bon començament. Ell va assumir el repte de qüestionar una operació absurda, una més, amb la diligència i la capacitat que posava en cada cas. Perquè no tolerava els abusos policials i vigilava sempre de prop la cara fosca de l’estat. I perquè sabia de la soledat i la por que pateixen els qui es veuen arrossegats en una de les bogeries judicials que ell tant bé coneixia.
No serà fàcil prescindir de la seua enorme capacitat de treball, de la seua intel·ligència crítica i aguda, del seu cor obert de bat a bat a tots aquells que pateixen o són discriminats. Però no tenim més remei que fer-ho. La mort dissortadament no entén de pleits. I és una llàstima perquè estic segur rquè si n’entengués misser Salellas hauria trobat la manera de guanyar-la usant aquelles seues armes tan poderoses de les quals tanta gent ha gaudit: la saviesa, la tendresa, la humiltat, la solidaritat, la tenacitat, l’inconformisme i l’amor a la llibertat. A la llibertat amb majúscules.
Vicent Partal director@vilaweb.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!