L'Aleix a ca la Toca

A rel de la celebració del primer títol d’aquesta temporada del Barça, vaig publicar aquest apunt, a partir de les imatges i les informacions que recollia Vilaweb sobre els incidents provocats per la policia, també dita Mossos.
Amb motiu de la proclamació del Barça com a campió de la lliga espanyola, ha tornat a passar si fa no fa el mateix. I les declaracions dels inefables conseller Saura i alcalde de Barcelona Hereu no fan més que remarcar l’aposta per aquest model repressiu, indiscriminat i que posa en perill el dret de la gent a celebrar al carrer, que encara és nostre, no ho oblidem, un esdeveniment esportiu, cultural, polític o social, quan vulguem.
El Mail obert d’ahir, de Vicent Partal, deixava el tema prou aclarit i plantejava la base del problema.
Però a banda de la reflexió sobre els drets i les llibertats, caldria que ens preguntéssim a què ve aquest ametrallament mediàtic sobre els aldarulls, la seguretat… Si hi havien 20 o 40 mil persones, segur que hi haurà problemes, però ¿cal parlar-ne abans, durant, després i sempre? Cal donar més i més arguments per justificar que l’Hereu intenti una alcaldada i vulgui tornar-nos a tancar la plaça Catalunya i les Rambles?
Que no tenim dret a anar a Canaletes a celebrar? Que potser ja saben que hi haurà aldarulls? Que potser ja els tenen controlats? Que potser interessa algú tot aquest mullader?
Algú podria fer balanç econòmic del total real dels desperfectes i del desplegament policial i mediàtic?
És precisament això que en diuen esquerres qui ens ha de furtar el carrer?
Que el Barça vulgui celebrar els títols al camp de futbol és lògic. Però la gent tenim dret a manifestar la nostra opinió a la via pública. I la policia si no hi és per ajudar-nos, ¿què hi pinta?