L'Aleix a ca la Toca

Acabo de llegir els articles pels quals Iñaki de Juana Chaos ha estat condemnat, primer a 12 anys i ara a 3. La veritat, m’han espantat.
Sí, m’han espantat pel que diuen i pel que representen.
És cert que fa temps que conec declaracions de detinguts, cròniques d’actuacions a les presons de funcionaris durs, informes sobre tortures d’Amnistia internacional… Però així i tot, he quedat espantat. Sempre em fan tremolar les declaracions d’aquest tipus.
En primer lloc, m’he espantat perquè no he entès com es pot condemnar algú a un munt d’anys per un article d’opinió.
En segon lloc, m’he espantat perquè no he sabut trobar elements delictius en qui ho escriu -reconec el meu absolut desconeixement sobre lleis i altres juridicismes-, i si així i tot el condemnen… no sé on és el límit per anar a la presó.
En tercer lloc, m’he espantat perquè ningú hagi iniciat una investigació sobre les denúncies a funcionaris de presons que allà apareixen, ni que sigui per deixar constància que el tal De Juana és un mentider.
Finalment, m’espanta pensar que algú pugui assumir la decisió de fer vaga de fam fins a la mort, i que tota la maquinària d’un estat -teòricament al servei de la societat- no ho aturi. I que algú es mori per no voler ser condemnat per escriure articles a la premsa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!