Interessant, tot i que encara enigmàtic o imprecís o matisadament censurat, el documental de Gorka Espiau que va emtre ahir TV3 en el programa “Sense ficció”. Molt interessants els procediments, el valor de la constància i sobretot de la paciència. Interessants personatges com Brian Currin, fets com el taller de mediació per a membres de Batasuna o la carta amenaçadora d’una falsa ETA. Alliçonador el procés sudafricà o nordirlandès, ben diferents alhora. I ben encarrilat el trasllat de l’aposta de pau a Euskal Herria.
Potent el paper, el moviment, la decisió, la fermesa de l’esquerra abertzale, que posa nerviós l’Estat espanyol, que el desubica.
Il·lustratiu de quina mena d’Estat és i de quins polítics i partits té, aquest estat. Les intervencions de representants bastant patètics del PSOE i del PP demostren quina mena de realitat interpreten i com volen que siguin les coses.
Fins i tot és possible que no entenguin, més enllà de la seva grisa i estranya capacitat d’anàlisi, què està passant. Com és que l’esquerra abertzale hagi tirat pel dret i que tingui la capacitat d’embolicar la realitat fins al punt on ja ho ha situat.
De Batasuna a Sortu, un llarg camí d’esperança que pot marcar, també, un model de canvi i que aglutini un gran sac d’il·lusions.
Sobre el miserable paper d’alguns, podeu llegir aquest interessant article d’un gran pensador, Antonio Àlvarez Solís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!