L'Aleix a ca la Toca

Fa 18 anys, desenes de milers d’hectàrees de terreny van cremar arreu del país, i la majoria va coincidir a afirmar que no havia estat un accident. Havia estat la conseqüència directa de la misèria i la inutilitat que ens governava. Polítics preocupats per l’estat i gens pel país i la seva gent. Moltes veus es van alçar i moltes iniciatives es van prendre. Òbviament, també van millorar les mesures oficials i amb uns anys de relativa calma intermitent, ham arribat al 2012 i hi hem tornat a passar. Ara és temps de retallades, de mesures de restricció de la despesa, de vaques seques. I també és temps de salvar les bases del capital privat perquè segueixin manat i tallant el bacallà. En qualsevol cas, amb retallades o no, el país, aquesta suma de territori, gent i experiència col·lectiva ha quedat arraconat. El benefici privat ha estat l’excusa del creixement i ara és l’excusa de l’enfonsament. Sempre reben els mateixos, i és igual si són votants del PP, de CiU, de la UMP, de … o si ho són de qualsevol altre. Els polítics i els seus partits només són el nínxol del vot i l’interès particular, no són la garantia de cap dignitat col·lectiva. Avui hem vist com el foc destrueix una part important del país, a grapades o a pessics, i els polítics serveixen només per fer-se fotos, dir ensucrades i trasbalsades bestieses sense cap mena de sentit ni fons i la gent a tornar a veure’s impotent davant de tanta mentida miserable.
I hem vist també com la política a casa nostra no té res de nacional, ni la forma ni la voluntat ni el pensament. Com és que la comunitat autònoma de Catalunya no ha desembarcat als focs de la comunitat autònoma veïna en mostra de la tan necessària solidaritat interterritorial? Com és que els indepes del parlament catalunyès no han engegat iniciatives de cooperació o han pres la iniciativa per demanar responsabilitats per manca d’ajuda o per negligència als respectius governs autonòmics?
Mentre, la imbecilitat, encimbellada més amunt d’on hom pot imaginar, demana a la “roha” que animi la nostra vida posant a portada d’un miserable mitjà esportiu la imatge de la devastació del foc, i encara l’Estat paternalista totpoderós no ha engegat el mecanisme per aplicar-li la llei antiterrorista i tancar-lo.
Com dèiem l’any 1994, això no és un accident i cal que es prenguin les mesures per fer fora tota la colla d’inútils aprofitats que mentre inverteixen en fórmules automobilístiques retallen pressupostos i cervells per evitar garantir-nos el futur.
Llegiu els articles de Josep Piera, de Martí Domínguez i de Vicent Partal a Vilaweb.