L'Aleix a ca la Toca

Com ja he manifestat en altres ocasions, la meva oposició a la MAT és frontal. Crec que ja n’hi ha prou de fer-nos empassar les mil-i-una necessitats de les grans acaparadores de capital com a necessitats col·lectives. I les elèctriques en són unes de les més clares i evidents. Per als governs de dretes, les propostes de les elèctriques, dels especuladors del sòl, de l’aigua, i de qualsevol altra cosa són lleis a fer, a aplicar, a modificar i negoci d’on xuplar. Per als que fan polítiques de dretes però se’ns segueixen presentant com a esquerres, han de fer uns quants tripijocs perquè no se’ls vegi tant el llautó, però al final fan el mateix amb un gran cost per a les col·lectivitats, societats, pobles, etcètera.
Curiosament, qui diu defensar el dret a la informació ens amaga l’altra cara del diner: les necessitats reals de la població, dels territoris i del consum, en aquest cas, elèctric. No es planteja en termes de màxims, però tampoc de mínims, com fer-ho per reduir el consum elèctric, com buscar alternatives al model de producció i consum actuals… I és que el negoci és el negoci, i amb aquest principi tot val: muntar línies de molt alta tensió per on els sembli a les companyies, saltar-se qualsevol legalitat amb l’excusa de la raó i la necessitat que ells han inventat a la mida del seu benefici i passar per damunt de qualsevol llei o lògica. Aquests dies ho estem veient a Osona, on han començat a muntar-los les torres en terrenys particulars o públics sense informació, negociacions o acords. I a més, amb una infraestructura que encara fan veu5re que saben si es farà o per on caldrà fer-la passar. Les obres demostren que menteixen, que ja ho han decidit, independentment de drets, legalitats i raons. Fins i tot, per damunt de les recomanacions del Síndic de Greuges, de les proteccions territorials de la Diputació o de l’opinió de la majoria o d’un gruix considerable de la població.
Segurament, si l’incendi de la grua fos provocat, o amb les pintades fetes a antenes i vehicles, apareixerà el tòpic i adormidor discurs contra “la violència”. El discurs de la hipocresia de qui imposa a qualsevol preu, utilitzant els recursos que calgui, amb el silenci de partits i de molts mitjans, però que no pot veure cap expressió que vagi en contra dels seus interessos. Avui, algun mitjà exemplar parlava, a rel d’aquests fets, de “guerrilla a Osona”. Impressionant!
En qualsevol cas, contra la dictadura de les elèctriques i la inutilitat social dels polítics de la poltrona, no a la MAT!
Aquí podeu seguir el reportatge publicat ahir per VilawebTV sobre aquest tema.