No tinc -vagi per davant- les dades suficients per saber si és cert allò que alguna gent ben informada repeteix sobre la relació d’interessos entre Pepe Montilla i les companyies elèctriques. Però hi ha un munt de coses que em fa pensar que és cert.
Tothom sabem que les elèctriques són un dels sectors més potents de l’Estat i amb unes vinculacions amb la major part dels grups amb més beneficis que les situen en un lloc absolutament privilegiat. El tot elèctric és quasi una realitat avui.
I la relació de les elèctriques amb el poder real de l’Estat, no el que exerceixen els partits al govern, sinó aquell no democràtic ni transparent però que per mor dels fluxos de capital, de control de l’opinió, de domini en el negoci de l’armament i del control mundial, és un fet clar que posà en evidència el moviment antinuclear a la segona meitat del segle passat, i que va ser batejat com a complex militar-industrial i que té una relació directa amb el poder a l’ombra de la Trilateral i altres succedanis igualment nocius per a la salut de la humanitat.
Doncs bé, sembla que en Pepe Montilla podria ser un d’aquests individus que estan més a prop de l’Estat que del partit -de fet, des de la mort del Franco i la creació de la comèdia democràtica espanyola, el PSOE ha estat més directament lligat a l’Estat que el PP, amb excepcions, òbviament-, com el rei dels dinosaures franquistes, Martin Villa.
No és estrany, doncs, que Montilla fos ministre d’Indústria, i que potser ara segueixi tenint-hi influència havent-hi el Clos; no és estrany, doncs, com es tracta el tema de l’Alta Tensió; no és estrany que la política contrària al catalanisme i als Paisos Catalans s’accentuï, i no és estrany que el govern de la Generalitat de Catalunya faci campanyes per afavorir el consum de components elèctrics i per tant del consum energètic. Només cal veure la de l’estiu, potenciant l’adquisició i l’ús dels aparells d’aire condicionat, amb l’excusa "sostenible" -quina paraula tan tramposa i que tota l’esquerra i els progres se la fan seva!- de no posar-la a més de 25º, i ara, en plena bogeria del consum que són les festes de Nadal i Reis, una campanya sense més contingut que "compra!": Una tele sense TDT no és una tele. Si regales una tele, que tingui TDT.
Impressionant. Ni els mateixos convergents, tan pronuclears ells, ho havien plantejat tan clar. I els ecologistes de debò i els d’ERC…, miren al cel, a veure si cau la pluja fina.
Com deia al començament,
no sé si és veritat
però, si ho és, és força fonamentat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!