Han passat alguns dies des dels fets que vam viure, sí viure, el passat diumenge, el 13-D, a l’entorn de les consultes sobre la independència i hem pogut començar a reflexionar-hi. En aquestes reflexions se’m barregen elements de caire local, comarcal i nacional i en alguns aspectes són comuns i en d’altres ben diferents.
No puc dir que hagi tingut un paper de primera línia en la consulta a Prats de Lluçanès, tot i que he format part de la plataforma Prats de Lluçanès decideix, un espai on hi han confluït representants de les forces polítiques presents al consistori -ERC/JERC i CiU/JNC- i de persones amb trajectòries diferents però totes motivades per l’objectiu d’assolir la independència nacional i que això es pugui fer per principi democràtic.
Però si una cosa m’ha semblat molt i molt interessant, sobretot en el context i el moment que viu la política en la nostra societat, és el fet que gent no organitzada en partits o grups polítics hagi volgut assumir un paper actiu i dinamitzador per fer evident uns drets i unes voluntats, autoorganitzant-se, autodeterminant-se. Per això, ja deia abans del 13-D que des de la meva perspectiva ja havíem guanyat abans de les votacions, i que els resultats només farien que afegir arguments, raons i energia a la nostra feina.
(Segueix)
A nivell nacional, hi ha altres elements que crec que cal considerar. En qualsevol cas, la realitat viscuda al meu poble ben segur que és compartida a la majoria de localitats dels Països Catalans on es va fer la consulta.
Una de les sorpreses per a molta gent va ser la gran felicitació en forma de retrets i sobergueria que van demostrar els senyors-cares que es van apropiar mediàticament de la feina de la resta: López Tena, Bertran, Móra… Una colla d’homes-anunci que no van tenir ni temps per gaudir i compartir amb els autèntics protagonistes de la jornada, la gent i les entitats de les diferents plataformes locals, sinó que van començar a desqualificar a tort i a dret per veure qui s’emportava més peixos al seu particular, o partidista, cove: que si només jo ho sé fer bé; que si ara ILP per la nostra cara; que si ens muntem la paradeta electoralista; que si ara hi sóc ara no hi sóc… Després, es troben per pactar i manegar i encara els periodistes els donen protagonisme!
Un tema que crec molt important, és que malgrat els intents d’alguns i d’alguna plataforma macrocomarcal, de preguntes n’hi va haver com a mínim tres de diferents i totes tres van tenir resultats desiguals i bons o no tan bons.
Mentre la majoria s’inclinava per la “independència de Catalunya”, certs moviments i pressions, van fer que la coordinadora variés la pregunta base i demanès per “la independència de la nació catalana”. Finalment, i en el cas més rellevant de Berga, hom demanava per la “independència dels Països Catalans”. Els resultats desmenteixen rotundament les raons tècniques, de ritmes i d’altres romanços i mentides. Preguntar una cosa o altra no és allò que ha cridat o frenat el vot, sinó altres factors a nivell local. Curiosament, aquest fet desemmascara els justificaires de la regionalització, dels territoris preparats i arrítmics, d’ara no toca, de més endavant ja veurem. Si hi hagués hagut consciència nacional -o voluntat de visualitzar el país-, la pregunta no hauria estat cap obstacle, i aquest fet ens ha de fer preguntar sobre els interessos de fragmentar la nació que mouen i justifiquen molts “dirigents” catalunyesos. berga ens hauria de fer pensar en tenir actituds més normals, més nacionals, més com caldria que fos la lluita de primera línia per la independència nacional.
Un altre aspecte que em sembla clau és tenir clar que aquesta és una important passa endavant al país i que cal seguir caminant. Estar atents al que diuen els regionalistes, però no seguir la seva estela, sinó albirar d’un cop l’estel al fons del camí i caminar decididament cap a ell. Com deia el full informatiu editat per Perafita decideix, ja ha arribat l’hora, “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aleix, a Prats com a tot arreu la consulta ha sigut un èxit. No es pot parlar de res més que d’èxit sense precedents quan es tracta d’una cosa que no s’ha fet mai. Almenys al llarg de la meva vida mai havia vist que el poble organitzés una consulta, mai la societat havia desobeit tant aquest collons d’estat. Gairebé no fa falta ni que parlem dels resultats! UN ÈXIT! un èxit perquè: hem trobat el camí (que serà llarg i ple de gamarussos amb ànims de protagonisme i més miseries) i hem engat el vehicle per fer-lo.
salut aleix.