L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Les adoberies de Vic i la depredació urbanística
Avui, l’assemblea d’Osona de Maulets inicia una campanya per denunciar l’estat en què es troben les adoberies de Vic i el perill que la seva degradació permeti que siguin aterrades i s’hi pugui especular, com està passant en la major part del terreny que actualment està inclòs en el terme de la ciutat.
L’assemblea osonenca de l’organització juvenil independentista Maulets ha preparat una ambiciosa campanya de denúncia i per salvar aquests emblemàtics edificis, proposant un seguit d’idees per refer el barri i no perdre la memòria. Em sembla significatiu que hagi de ser una organització juvenil qui assumeixi aquest repte i emplaci l’ajuntament i els partits que hi són entaforats a qüestionar la línia d’actuació del consistori vigatà.
Fa poc, els Maulets d’Osona ja van presentar una interessantíssima exposició sobre la febre constructora -que no constructiva!- que pateix la capital osonenca.
A continuació podeu llegir el manifest que han elaborat per a aquesta campanya.
LES ADOBERIES, NI ESPECULADES NI DEGRADADES!
El treball de la pell ha estat una de les tasques que ha acompanyat
la ciutat de Vic al llarg de la història, essent cabdal en la seva
configuració econòmica, social i urbanística. A la ribera del riu
Mèder, entre el pont de Queralt i les muralles de Pere III, és on
s’instal·laren al llarg de vuit segles els diferents oficis relacionats
amb l’adob de la pell, fins a caure pràcticament en desús en
l’actualitat. La necessitat d’unes infraestructures concretes donaren
al barri una imatge i una personalitat única a la ciutat, creada amb la
suor i esforç de tantes famílies vigatanes que trobaren en aquest ofici
tan dur un treball per a la vida.
Avui però, ens trobem davant d’un barri fantasma on la cohesió
social i els espais col·lectius són totalment inexistents. Passejant
pel barri es pot observar que la majoria dels habitatges es troben
abandonats i molts d’ells en estat ruïnós, les façanes destrossades i
el riu completament brut. Les adoberies velles, on durant més de
tres-cents anys s’havia portat a terme l’activitat adobera de la ciutat
són ara tan sols un destorb per als projectes urbanístics previstos pel
consistori vigatà. La passivitat intencionada i interessada d’aquests,
ha transformat el barri en un racó de mala vida on poder justificar la
nova vida de luxe prevista per a aquest sector
Actualment, el barri de les adoberies està patint un procés de
degradació. Aquest també es fa present en el conjunt arquitectònic i
històric de les adoberies. Conjuntament amb aquest procés degeneratiu
dels edificis històrics, els habitatges establerts en aquest barri
pateixen aquesta pèssima situació. Això alhora provoca que socialment
ens trobem davant d’un barri fantasma, on no hi ha cohesió social ni
espais col·lectius per als seus habitants.
La passivitat intencionada i interessada de l’Ajuntament de Vic ha
convertit un barri amb vuit segles d’història en un barri marginal i
ignorat.
Mentre que el barri s’ha deixat en desús i pràcticament està
abandonat, la ciutat de Vic està creixent desmesuradament, entrant en
una dinàmica especulativa i de transformació que també afectarà els
edificis històrics.
Tot i que el conjunt de les adoberies va ser declarat patrimoni
històric i que per tant, no es poden enderrocar, la llei de conservació
del patrimoni històric considera que en cas d’ésser declarat en estat
ruïnós és possible la construcció de nous edificis en aquest espai. Tot
plegat en un context urbanístic de la ciutat que preveu la construcció
de més de 300 habitatges al barri de les adoberies. És per això que
l’administració local, conjuntament amb les constructores, estan
esperant que els històrics edificis caiguin pel seu propi pes,
declarar-los en estat ruïnós i poder especular amb el terreny que
ocupen.
Cal afegir, alhora, la poca transparència de l’administració i la
falta d’informació constant, fet que, desgraciadament, s’ha convertit
en una pràctica massa habitual per part de l’administració.
Com ja hem esmentat, la importància històrica i social del
conjunt arquitectònic de les adoberies, ens ha portat a iniciar una
campanya per a la conservació d’aquestes. L’objectiu és crear una
plataforma ciutadana forta, que planti cara a aquest “boom” especulatiu
que no s’atura davant de res i conscienciar la població i
l’administració que és necessari conservar el nostre patrimoni històric
i industrial. És clar, que la situació actual d’abandó del patrimoni i
la cultura de la ciutat no pot continuar. És per això que s’ha iniciat
la campanya de reutilització del barri que obriria un ventall cultural
molt important per a la ciutat, encapçalada per la proposta de
rehabilitar les adoberies en un museu dedicat al treball de la pell. La
qualitat històrica i cultural dels edificis esmentats és prou important
per fer-ho. Les propostes de reutilització, totalment obertes encara,
han d’ajudar a preservar el patrimoni industrial i alhora han de servir
per transformar el barri en un referent cultural liderat per els
diferents col·lectius i entitats vigatanes.
El creixement que estan patint les ciutats catalanes ens porta a
una pèrdua de la identitat cultural pròpia de cada zona, enderrocant
edificis emblemàtics o traçant noves línies urbanístiques que esborren
el dibuix propi de cada municipi. La necessitat de rehabilitar i
conservar les adoberies no tan sols és cultural, sinó que alhora és una
necessitat d’identitat per a la ciutat de Vic. Vuit segles d’història
no es poden esborrar darrera un projecte especulatiu innecessari que no
portarà socialment res més que l’enriquiment de les immobiliàries i els
especuladors del territori.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
crec k a vic no hi ha suficient aigua.-
tambe cerc k sou vosaltres els culpables x k sou uns capullus jilipollats , marikons i tambe sou una puta merda .
atentament
alba