Sobretot, amb molt d’ordre, sí senyores, i senyors. La socialdemocràcia al complet se’n va a la guerra. El suport d’ERC -sap greu però no em ve massa de nou, pobrets, almenys així sembla que són algú, la política internacional sempre dóna nom-, per una banda, i per l’altra el dels saberuts d’ICV. Aquests sí que han quedat definitivament retratats. Es veu que els improperis grollers de personatges com la Rahola ens han afectat, i es volen fer perdonar. I és que tal com van les coses, cal estar a prop del poder, o del govern de torn, sobretot si sembla que pot guanyar el PP. L’actitud al capdavant del departament de la guerra interior a la Genialitat catalunyesa deuria ser un entrenament, un assaig per a declarar que sí però no, que no sé però dic, i mil-i-una entortolligada més i acabar anant a la guerra. De fet, el moro sempre dóna per això de la guerra. Diferent seria que parléssim d’algun boig o feixista europeu -Berlusconi, per exemple- però a l’altra banda de la mar que ells ubiquen al sud del seu nord brillant ja s’hi pot anar a descarregar una mica d’adrenalina, fer jugar els militars, fer despesa energètica, vendre diaris i donar de parlar a milers d’infectes tertulians. I els focs artificials mortífers que ens ensenyen a la tele són una nova manera de distreure el personal. Tot molt modern i controlat. I és que fins i tot, potser la inversió és necessària per garantir un model de democràcia que també els dóna “rollu” a ells mateixos. Israel, tan civilitzada ella, tan criminal ella, necessita d’estabilitat sinó encara trontollaria el poder feixista i genocida que ens dóna pau a Occident. I entre tots hem de mantenir-los, només faltaria, que els va el negoci i per la poca vergonya que els queda ja no vindrà d’aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!