L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

7 de gener de 2009
2 comentaris

La força de la CUP

El periòdic El 9 Nou, en la seva edició d’Osona i el Ripollès, corresponent al dia 29 de desembre de l’any passat, del 2008, obria edició amb una informació força interessant: més de 400 veïns de Manlleu s’havien concentrat a la plaça Major per fer arribar a l’ajuntament i a la Generalitat de Catalunya la seva decidida oposició a l’ARE que preveuen desenvolupar a la localitat i que implicarà la construcció de 2.273 habitatges.
Aquestes propostes -ARE- es venen com a eines reguladores del creixement, des de l’àmbit públic, per evitar la disbauxa, diuen, que implica la iniciativa privada descontrolada.
Per fer front a tot això, a Manlleu s’ha creat una plataforma anomenada Encara hi som a temps, que té el suport d’un ventall ampli de sectors, entitats, grups polítics, etcètera. L’ajuntament, governat per ERC, s’ha mostrat d’acord amb la iniciativa i el seu alcalde, Pere Prat, ha afirmat que si finalment l’ARE tira endavant, ell i el seu grup plegaran de l’ajuntament i se n’aniran a casa.

El periòdic, en el seu editorial, navega entre la sorpresa per la resposta, una crítica continguda envers el desplegament d’ARE a diferents comarques, la manca de claredat en la posició de l’ajuntament, etcètera. Una de les coses que diu, com aquell que res, és que davant la nova situació del sector de la construcció i de l’oposició que es manifesta allà on es vol muntar una d’aquestes Àrees Residencials Estratègiques, ja hi ha hagut alguns ajuntaments importants que s’han posicionat en contra de l’ARE que els tocava, i concretament esmenta Berga i Vilanova i la Geltrú. Precisament, en aquests dos ajuntaments, com passa en un bon grapat d’altres arreu, hi ha regidors de la CUP, dos i un respectivament. Les CUP, precisament, són l’única formació política que ha manifestat una oposició frontal a les ARE de la Generalitat de Catalunya i, precisament, està aconseguint que la seva força esdevingui clau en temes com aquests. I és que les diferents CUP que treballen a pobles i ciutats del país, amb representació institucional o no, són avui un referent en creixement precisament perquè no tenen el llast que suposen les servituds d’una política de pacte d’interessos i poden mostrar que hi ha una altra manera de fer les coses. Per això tenen influència i tenen ressò. La CUP, incipient, de Manlleu, també és present en aquest col·lectiu que s’oposa a un creixement sense mesura i induït des de fora de la lògica local, i que vol ser un coixí de diner i iniciativa pública per a un sector que ha fet allò que ha volgut i que ha donat molts cèntims als ajuntaments, gràcies a un model polític mancat de plantejaments socials.
El resultat del baròmetre de l’ajuntament de Vic, situant en segon lloc de valoració a una regidora de la CUP -a Vic hi ha dos representants de la CUP-, és una mostra més d’aquesta tendència.
El proper cap de setmana, al Maresme, la CUP aprovarà una línia estratègica. Serà un pas més per anar consolidant un projecte de referència i que el país -tot, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó- necessita. Però cal que es tingui la vista de no voler fer de la CUP una nova cosa normalitzada, un nou producte de compra en campanya electoral, una nova porció de les que surten a la tv3 quan hi ha eleccions. Precisament, la força de la CUP rau en la seva desvinculació de tota aquesta merda. I la credibilitat i la seva capacitat de créixer cal trobar-la en saber interpretar la realitat per poder defensar la societat i el país. La pressa és la pitjor consellera per fer realitat un projecte amb una línia política nova. I això és important que sigui ben present en l’assemblea d’aquest cap de setmana.
  1. Estàs dient que no ens haurem de presentar mai a les eleccions autonòmiques o només estàs dient que ha de ser la CUP la que no s’hi presenti? Perquè suposo que si val per la CUP valdrà per qualsevol altra estructura de l’EI que agafi una mica de força, no?

    Es podria dir això? 

    “cal que es tingui la vista de no voler fer de qualsevol iniciativa útil de l’EI una nova cosa
    normalitzada, un nou producte de compra en campanya electoral, una nova
    porció de les que surten a la tv3 quan hi ha eleccions. Precisament, la
    força dels projectes de l’EI rau en la seva desvinculació de tota aquesta merda. I
    la credibilitat i la seva capacitat de créixer cal trobar-la en saber
    interpretar la realitat per poder defensar la societat i el país. La
    pressa és la pitjor consellera per fer realitat un projecte amb una
    línia política nova.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!