L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Ara fa aproximadament un any que alguns membres de la plataforma EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA, vam reunir-nos amb un delegat del conseller de Governació, senyor Puigcercós, concretament amb en Jaume Oliveres, per saber com estava el tema del reconeixement del Lluçanès com a comarca.
Així, dit ràpidament, se’ns van treure del damunt amb un bon rotllo especial, copets a l’esquena i el compromís d’un full de ruta, passades les municipals -les coses es compliquen, deia en Jaume, davant de les eleccions. Pel que sembla, a vegades també passa després.-, on quedaria aclarit per on aniria el tema de l’organització territorial. Novament, com tots els polítics, del color que sigui, es comprometia a moure el tema Lluçanès si -ai, sempre el si condicional!- es tocava el tema comarques. I que no patíssim, que fos quina fos l’opció, ens mantindrien informats.
Vam sortir convençuts que tot era mentida, que res de res, que tot paraules i quedar bé i prou.
Recordo que els companys i companyes de la plataforma més vinculats a ERC, deien que havíem de tenir confiança, que ja veuríem… I tant, si veuríem, i veiem i veurem: res de res. Ni comarca, ni proposta, ni full de ruta, ni organitzacó territorial, ni llei electoral, ni manenir-nos informats…, i ara ni el conseller. El Puigcercós, que no va venir a reunió per altres afers d’última hora, segurament entre ells la mandra de parlar amb algú a qui has d’enredar i anar fent passar amb raons -ho entenc, la veritat-, ara plega i diu que fa balanç positiu de la feina feta. Potser sí. Ara bé, amb el tema Lluçanès, ERC ha demostrat ser igual que abans els de CiU. Només amb una diferència, però, als de CiU ja els coneixíem, a ells ens ha costat un important mal de ventre conèixer-los.
Primer va ser la pallassada del Carretero, que com un Míster Marshall qualsevol, arribà a l’ajuntament de Prats de Lluçanès, braç enlaire, fent la “V” amb els dits i dient, a tota veu “Sóc el primer conseller de la Generalitat que diu públicament que el Lluçanès serà comarca”. I sí, ho va dir, sembla que va encarregar uns mapes i el conte s’ha acabat. El que ha vingut després, ja ho sabem.
ERC, amb tot això, ens ha ben fotut.
Així, dit ràpidament, se’ns van treure del damunt amb un bon rotllo especial, copets a l’esquena i el compromís d’un full de ruta, passades les municipals -les coses es compliquen, deia en Jaume, davant de les eleccions. Pel que sembla, a vegades també passa després.-, on quedaria aclarit per on aniria el tema de l’organització territorial. Novament, com tots els polítics, del color que sigui, es comprometia a moure el tema Lluçanès si -ai, sempre el si condicional!- es tocava el tema comarques. I que no patíssim, que fos quina fos l’opció, ens mantindrien informats.
Vam sortir convençuts que tot era mentida, que res de res, que tot paraules i quedar bé i prou.
Recordo que els companys i companyes de la plataforma més vinculats a ERC, deien que havíem de tenir confiança, que ja veuríem… I tant, si veuríem, i veiem i veurem: res de res. Ni comarca, ni proposta, ni full de ruta, ni organitzacó territorial, ni llei electoral, ni manenir-nos informats…, i ara ni el conseller. El Puigcercós, que no va venir a reunió per altres afers d’última hora, segurament entre ells la mandra de parlar amb algú a qui has d’enredar i anar fent passar amb raons -ho entenc, la veritat-, ara plega i diu que fa balanç positiu de la feina feta. Potser sí. Ara bé, amb el tema Lluçanès, ERC ha demostrat ser igual que abans els de CiU. Només amb una diferència, però, als de CiU ja els coneixíem, a ells ens ha costat un important mal de ventre conèixer-los.
Primer va ser la pallassada del Carretero, que com un Míster Marshall qualsevol, arribà a l’ajuntament de Prats de Lluçanès, braç enlaire, fent la “V” amb els dits i dient, a tota veu “Sóc el primer conseller de la Generalitat que diu públicament que el Lluçanès serà comarca”. I sí, ho va dir, sembla que va encarregar uns mapes i el conte s’ha acabat. El que ha vingut després, ja ho sabem.
ERC, amb tot això, ens ha ben fotut.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Aleix.
Estic d’acord amb tu que els antic consellers no us tindrien que haver enganyat d’aquesta mamera,però no tothom està tant convençut com tu amb el tema de la comarca del Lluçanes. hi hanem a guanyar alguna cosa? ens preguntem? Això és igual que el famos referendum del 2014.Pot ser avanç de tirar-ho endevant val més que sapiguem del cert que és va a guanyar.