L'Aleix a ca la Toca

"La utilització industrial de l’energia nuclear no és només una greu amenaça per a la salut i, fins i tot, per a la supervivència de la humanitat, sinó que pot convertir-se en un mitjà d’esclavització de la població, donat que la necessitat de controlar els seus riscos pot desembocar en una limitació cada cop més gran de les llibertats polítiques"
Aquestes afirmacions formen part de la introducció del llibre "El estado nuclear", de Robert Junk, editat en versió espanyola, l’any 1979, per Crítica Grupo Editorial Grijalbo.
Unes afirmacions que subscric totalment i que han format part del meu discurs polític des de l’any 1978, quan vaig començar a militar en el moviment antinuclear d’aquest país. Com a conseqüència, la cursa nuclear iraniana em sembla del tot rebutjable i considero que cal treballar per evitar que segueixi creixent.
Dit això, em pregunto si aquest plantejament té alguna cosa a veure amb el discurs que sentim molt sovint als mitjans de comunicació respecte d’aquesta aposta nuclear del govern d’aquesta república.
Per què m’ho demano? Doncs, molt senzill. Estats Units, la Gran Bretanya, l’Estat francès -i Israel?-…, participen de la cursa nuclear? Òbviament que sí. I a més, es permeten diferenciar la cursa atòmica per a usos militars de la per a usos civils. Malgrat que la fan créixer en els dos sentits com aquell que res. És justificable la seva cursa nuclear? És millor que la de l’Iran? Tenen algun dret suprem que no tingui l’Estat iranià? Qui atorga el dret a la cursa nuclear, els Estats Units i els seus principals aliats?

Convindria, per tant, aclarir per on van, i amb quina finalitat, les crítiques al govern iranià. Cal denunciar la immoralitat del món ric occidental de donar per bones les investigacions nuclears, l’enriquiment de l’urani, el creixement de la indústria en aquest sector, la fabricació d’armament atòmic, el transpoprt de materials radioactius o l’emmagatzematge i la creació de cementiris per a aquests residus, si ho controlen els grans estats capitalistes, mentre denuncia que els altres puguin tenir el mateix. En què quedem, l’opció de l’Iran és perillosa pel material amb què treballa o ho és per raons estratègiques del món capitalista? Si ho és per la primera, que pleguin tots. Si ho és per la segona, cal que ens preguntem si ens interessa que afavorim l’estratègia de dominació dels Estats Units i els altres seus aliats, o no. I si algú pot fer bombes amb total impunitat i a anar a fer proves als mars del sud, per què l’Iran no pot enriquir urani i desenvolupar la seva indústria nuclear?
Nuclear? No, gràcies! Però per a ningú, sense trampes ni hipocresia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!