Si algú en dubtava, l’Estat té molt clar què vol. La denegació de tramitar una ILP amb el suport de més de 600.000 signatures només té un objectiu, impedir l’existència dels Països Catalans.
Per això, el PP serveix de segurata sobre el terreny, el PSOE de garantia de la unitat des de l’estat i CiU és l’amansidor de les feres des de Catalunya.
Els Països Catalans són un tema d’estat i mentre ells ho tenen clar, nosaltres posem en escena, un dia i un altre, l’ou-com-balla i altres equilibris d’aparador.
Algú es pensa encara que això és un joc, una partida d’atzars?
Des del pacte amb el franquisme, els Països Catalans estan en el centre del rectangle de joc. I ells s’ho juguen tot a un sol número i color. Nosaltres parlem de ritmes i de romanços.
Avui ho han deixat clar, per si no n’estava prou amb les actuacions del Montilla quan era ministre i la complicació de llicències i altres mandangues. Si TV3 no es veu al País Valencià i hi ha problemes a les Illes no és pel PP, és per l’interès de l’estat. O sigui, pel pacte constitucional. El PP juga un paper, i prou.
I front a això? Desobediència per la independència!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La pseudo-democràcia post-franquista, però molt franquista, amanida i preparada a l’estat espanyol es passa pel folre dels collons la voluntat popular. Ells, els espanyols, tot i el què diguen, ténen més clar que no pas nosaltres l’existència i la viabilitat dels Països Catalans. Per això prohibiren expressament a la seua “Constitucion” la federació entre autonomíes, cosa inèdita a cap altre estat europeu. Per això són capaços de balafiar 12.000 dels nostres milions d’euros per a connectar la metròpoli, Madrid, amb les colònies com el País Valencia`i Catalunya. Ens volen lligats i ben a prop. Ara resulta que no hi ha diners per a crear un nou multiplex, quan ni tan sols faria falta crear-lo; sols cal crear el marc jurídic per obligar a la Generalitat Valenciana a fer ús del multiplex que ja té assignat, així com investigar la vergonyosa concessió de canals de TDT que el govern de Camps repartí a amics i grups afins.
Al final de la Guerra Civil, quan curiosament sols els Països Catalans restaven fidels a la República espanyola, Franco decidí trencar-nos pel mig, per l’Ebre, dividint-nos. Ara els successius governs pretesament democràtics espanyols ens estrangulen i ens ofeguen d’igual manera. NO PARARÀN FINS QUÈ ACABEN AMB NOSALTRES.