L'Aleix a ca la Toca

CiU obté uns grans resultats a les eleccions espanyoles i ven que es mou en clau de país. Primer caldria que fos en clau de Països Catalans, per parlar de país. Però parlar de país vol dir parlar de la defensa de la seva gent, del seu territori, de la sobirania davant l’ocupació, de la normalització de l’ús social de la llengua, de la socialització dels recursos i la riquesa… Ben bé el contrari del que fan.

ERC fa una campanya regional i acaba oferint la mà a CiU. I no planteja un pacte amb Compromís. I ara es queixa que es proposi Montilla per a senador catalunyès adduint manca de sensibilitat nacional. Però qui el va fer president autonòmic?

CiU retalla fins i tot en una eina -incompleta, regional i imperfecta- que és la més útil per penetrar socialment com són les emissores de la CCMA -TV3, Catalunya Ràdio…-, o aposta clarament per sectors privats, espanyolitzadors i conservadors. I retalla les ajudes a la premsa en català.

Compromís diu que no vol pactar amb ERC perquè són “competidors” polítics. L’estratègia “valencianista” -sinònim de la catalunyista al nord- es nota de fa temps. La demanada de transvasament de l’Ebre per part del diputat de Castelló, n’és una mostra. L’acord amb Equo, una altra.

La política als Països Catalans, si pensem en Fuster, qui la fa i qui la farà? Com ara, més aviat, ens la faran.