L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
24 de maig de 2009
1 comentari
Els sionistes i les manipulacions informatives
El 16 de maig, el diari AVUI, en clara implicació prosionista, titulava així una notícia, que signava Lluís Bou: “Homenatjats els 6 catalans amenaçats per antisemites”
.
Quan llegeixes la notícia t’adones que el titular és mentida i que es tracta d’una aposta editorial a favor del sionisme, perquè ni es va amenaçar ningú en el full Aturem-ho!, ni els responsables de l’edició i del suposat escrit amenaçador són antisemites, sí que són, antisionistes, una opció de sentit comú, com ser antifeixista.
La notícia parlava de la trobada que van fer unes 150 persones, per sopar, i homenatjar els sis sionistes catalunyistes que apareixien en la publicació: Lluís Bassat, Pilar Rahola, Jaume Renyer, Miquel Sellarès, Vicenç Villatoro i Joan B. Culla. L’acte venia motivat per la creació d’una associació catalana d’amics d’Israel, eufemisme per anomenar la unió dels sionistes que es diuen catalanistes i intentar resorgir després de la derrota sense matisos que van rebre amb la gran mobilització que en el conjunt de la nació hi va haver durant la criminal operació genocida de l’Estat israelià a Gaza.
Molta altra gent vinculada a sectors liberals i de les moltes mogudes sobiranistes que han muntat darrerament era present en l’acte.
Curiosament, tot aquest sector, amb gent tan significativa com David Madí, Lopez Tena, Ramon Tremosa, Lluís Recoder o Marta Pesarrodona, s’han dedicat darrerament a mostrar-se com a víctimes davant els detractors de la política i la pràctica general de l’estat d’Israel, arribant a dir coses com que han estat els seus pitjors dies.
Tot plegat prou deplorable. I una mostra de quina és la tendència que aquest sector -amb influència a CiU i ERC i altres grups d’aquests escindits- però també a altres indrets de la nació- intenta desenvolupar per conduir el seu catalanisme a posar-lo al servei dels seus interessos, no dels de la gent ni la nació. Avui Israel és un estat es procés degeneratiu -els casos de corrupció i els resultats electorals i les seves polítiques així ho demostren clarament- i només busquen gent que els renti la cara. Com amb el cas de l’embaixada ultural catalunyesa a la ciutat d’Acre i que, de moment, ja ha vist la renúncia digna del grup musical la Carrau.
Aquests amics d’Israel són els enemics de la nostra nació, dels Països Catalans.
.
Quan llegeixes la notícia t’adones que el titular és mentida i que es tracta d’una aposta editorial a favor del sionisme, perquè ni es va amenaçar ningú en el full Aturem-ho!, ni els responsables de l’edició i del suposat escrit amenaçador són antisemites, sí que són, antisionistes, una opció de sentit comú, com ser antifeixista.
La notícia parlava de la trobada que van fer unes 150 persones, per sopar, i homenatjar els sis sionistes catalunyistes que apareixien en la publicació: Lluís Bassat, Pilar Rahola, Jaume Renyer, Miquel Sellarès, Vicenç Villatoro i Joan B. Culla. L’acte venia motivat per la creació d’una associació catalana d’amics d’Israel, eufemisme per anomenar la unió dels sionistes que es diuen catalanistes i intentar resorgir després de la derrota sense matisos que van rebre amb la gran mobilització que en el conjunt de la nació hi va haver durant la criminal operació genocida de l’Estat israelià a Gaza.
Molta altra gent vinculada a sectors liberals i de les moltes mogudes sobiranistes que han muntat darrerament era present en l’acte.
Curiosament, tot aquest sector, amb gent tan significativa com David Madí, Lopez Tena, Ramon Tremosa, Lluís Recoder o Marta Pesarrodona, s’han dedicat darrerament a mostrar-se com a víctimes davant els detractors de la política i la pràctica general de l’estat d’Israel, arribant a dir coses com que han estat els seus pitjors dies.
Tot plegat prou deplorable. I una mostra de quina és la tendència que aquest sector -amb influència a CiU i ERC i altres grups d’aquests escindits- però també a altres indrets de la nació- intenta desenvolupar per conduir el seu catalanisme a posar-lo al servei dels seus interessos, no dels de la gent ni la nació. Avui Israel és un estat es procés degeneratiu -els casos de corrupció i els resultats electorals i les seves polítiques així ho demostren clarament- i només busquen gent que els renti la cara. Com amb el cas de l’embaixada ultural catalunyesa a la ciutat d’Acre i que, de moment, ja ha vist la renúncia digna del grup musical la Carrau.
Aquests amics d’Israel són els enemics de la nostra nació, dels Països Catalans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un article interessant sobre el Boicot, una forma de lluita que els ciutadans podem fer i que pot posar les coses difícil als criminals de guerra i als estats que vulneren sistemàticament els drets humans i dels pobles, com Israel, que va ser útil a Sud Àfrica
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=507&Itemid=1