L'Aleix a ca la Toca

Aquest diumenge, prop de 170 municipis dels Països Catalans podran visualitzar la capacitat de desobediència, o sigui de protagonisme, que la societat, la gent, el poble pot tenir i exercir. Independentment del que digui l’estat, els partits i els poders i llurs interessos conjunturals, el poble pot exercir de subjecte de sobirania i pot desenvolupar les seves propostes.
La importància d’aquesta consulta, des del meu punt de vista, rau precisament en aquest punt i no en cap miratge interessat que vol fer passar garses per perdius en un matusser joc de mans induït per la sectària confrontació política d’aquells que estan acostumats a fer trampes en lloc de política.
Per això, i sobretot després dels espectacles que s’han muntat els diferents capitostos de les comissions, coordinadores o plataformes “nacionals”, el més important ja està fet: la convocatòria de 170 consultes locals, la perspectiva de noves onades de consultes i la voluntat de pluralitat que, a nivell local, es dóna.
El segon punt important és el de l’endemà. El 14-D és tant o més important que el 13-D. Dilluns, ha de començar una nova etapa. És el moment de les valoracions de resultats, de plantar els aprofitats i manipuladors i el moment de començar a construir una realitat local que permeti començar a posar les bases d’alguna cosa més important, d’un moviment d’alliberament horitzontal que, ara amb les consultes, però amb moltes altres mostres de desobediència i de construcció nacional i social, planti cara als estats espanyol i francès, a les autonomies i els departaments i a les elits partidistes que ja fa massa temps que remenen les cireres i tallen el bacallà. És el moment de demanar la dimissió del conseller Saura, d’exigir que les institucions locals es posin del costat de la gent i facin valer la seva legitimitat institucional democràtica, de fer enrojolar botiflers i acomodats i de construir una xarxa social activa, que anllaci el conjunt de la nació, que superi aquesta dinàmica arrelada a un model de cultura política i de catalanisme lligat a la Catalunya vella, l’essència del catalunyisme més pregon i que posi en valor la riquesa d’una nació que va més enllà de les fronteres mentals del Pujolisme recreat per ERC i per una bona part de l’EI, i de l’autonomisme arreu dels Països Catalans.
Cal que des d’aquesta xarxa es valori si el 25 d’Abril -diada nacional al País Valencià- és el dia de convocar consultes catalunyeses o un dia per desenvolupar el projecte nacional participant dels actes que es convoquin a les comarques del sud.
I al Lluçanès, establir un acord entre els diferents col·lectius locals i muntar una xarxa que ens faciliti la feina, superant l’atomització que, entre uns i altres, hem creat en aquesta campanya.
De moment, diumenge, votarem que sí a la independència dels Països Catalans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!