L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Contra la prohibició, Som Països Catalans
És curiós veure com davant de la prohibició, personatges dels que tantes vegades hom ha escampat lloances eternes es fotien de peus a la galleda amb afirmacions tan lamentables com “quina diferència de qualitat democràtica, a la Xina o a Nova York s’han deixat fer les cadenes i en canvi al Païs Valencià es prohibeixen”.
Sabem que amb tants anys d’ocupació hom esdevé mesell i una mica ximple, però que se’ns pretengui manipular d’aquesta manera des del propi “catalanisme d’ordre” és ben patètic. A algú li sembla que al règim de la Xina o al dels EUA els crea cap problema jurídic, polític i tècnic que unes desenes de persones es manifestin en solidaritat o afirmant-se com al que sigui? I algú, en plenitud de consciència, pot afirmar que és el mateix al País Valencià o a la Catalunya Nord o a la Franja? En aquests indrets tan remots per a la ment catalunyista hi ha en joc l’essència del mal, la visibilització de la nació, dels Països Catalans, allò que volen amagar tots plegats, espanyolistes i regionalistes de tot tipus, des de Jordi Pujol i Artur Mas a Josep Lluís Carod Rovira i Ferran Requejo, del PP al PSOE, des dels qui no hi volen ni pensar als qui els fa nosa, aquells imbècils que han canviat la lletra de la cançó popular del “Volem, volem, volem…” amb un final que canvia els Països Catalans per Catalunya.
A Calaceit, a Formentera, al Voló, a Guardamar, a Eivissa, al Sénia, a Palma, a Vinaròs, a Menorca… hem desbordat. I avui també ho farem amb encerclades a escoles, a hospitals i al banc dels botiflers -recordeu, els traïdors a la causa catalana-, en paral·lel que el renovat esperit de la Renaixença de la burgesia catalunyesa es passejarà pels tòpics de la seva parcel·la nacional: el camp del Barça o la Segrada Família. I seguirem desbordant mentre el president autonòmic Mas, el seu líder tècnic i moral senyor Pi-Sunyer i la seva portaveu social, Carme Forcadell, ens comencen a preparar per canviar consulta per eleccions, a fer-nos jugar amb les dates i a seguir fent la Puta i la Ramoneta, versió popular del seny i la rauxa de les elits, entre independència i estat propi. Aprofitarem el temps per seguir posant damunt la taula la nació sencera i els drets sencers.
A continuació, comunicat d’Endavant-OSAN sobre la prohibició de la cadena a Vinaròs
Davant la prohibició de la convocatòria de cadenes humanes per la independència al País Valencià, des d’Endavant OSAN volem fer les següents valoracions:
Aquesta prohibició és un atemptat greu contra els drets polítics més fonamentals, conculcant el dret de manifestació i “estrangeritzant” l’oposició política, tàctiques pròpies dels règims feixistes. El governs valencià i espanyol, de nou, intenten reviscolar l’anticatalanisme al País Valencià amb la finalitat d’amagar les seues misèries, que l’ha dut a batre rècords en atur, especulació i corrupció.
La prohibició també demostra que l’estat espanyol té pànic a l’articulació política dels Països Catalans. Un estat que per reforçar i blindar la seva unitat ha de construir fronteres interiors com les que ha estat construint incansablement entre Catalunya i el País Valencià, és una anomalia. S’ha demostrat en diferents ocasions: en les infraestructures, en tancar els repetidors de TV3, en els entrebancs a la normalització lingüística… Cal que posem en valor la potencialitat dels Països Catalans com a projecte veritablement rupturista. Eixe ha de ser el clam durant aquesta diada: construir els Països Catalans.
La prohibició se suma a altres fets que ens indiquen com les reivindicacions nacionals fetes des del Principat són respostes amb un enduriment de l’ofensiva espanyolista al País Valencià i a les Illes. Per trencar aquesta dinàmica perversa, només tenim l’opció de plantejar respostes nacionals als atacs fets en qualsevol dels territoris dels Països Catalans. Respostes nacionals contra les agressions lingüístiques, respostes nacionals contra les agressions socials, respostes nacionals contra la destrucció del territori, respostes nacionals contra la negació al dret al propi cos, respostes nacionals contra la repressió. Si no treballem per articular aquesta alternativa nacional, la resta de territoris dels Països Catalans acabaran sent les víctimes col·laterals del procés sobiranista del Principat.
Des d’Endavant OSAN sempre hem mostrat la nostra crítica oberta a les iniciatives del sobiranisme del Principat que han negat -per acció o omissió- el marc nacional dels Països Catalans. Emplacem, des de la modèstia, al sobiranisme principatí a fer una reflexió en profunditat sobre el paper que juguen alguns dels seus plantejaments en l’estratègia d’esquarterament de la nació.
Davant d’aquests fets, volem mostrar el nostre rebuig a la prohibició de fer una cadena humana en una part de la nostra nació. Així mateix, fem una crida a treballar per bastir una alternativa nacional per als Països Catalans. És possible i és necessari.
Endavant/OSAN
Països Catalans, 10 de setembre de 2013
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cal pensar, també, que no hi ha pitjor malalt que aquell que no es vol guarir.
Atentament