L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Davant la manca de voluntat d’encarar seriosament la situació que es viu a Palestina, les iniciatives personals, d’associacions, de col·lectius de persones conscients i compromeses es va extenent arreu.
Als Països Catalans, les mobilitzacions per condemnar la impunitat, el militarisme i la criminalitat del sionisme es van escampant arreu.
Al món, els fets es van coneixent de mica en mica.
Davant del cinisme i la pocavergonya imperant i la repugnant babositat dels catalanosionistes que, enmig de tanta destrucció, es dediquen a fer paràboles per justificar l’injustificable -com justificar un estat imperialista i colonitzador, que fa el mateix amb els palestins que Espanya i França amb els catalans? Millor dit, tal com van les coses, i de moment, els d’aquí encara no han decidit d’executar-nos. De moment estan prou entretinguts a Euskal Herria-, Hugo Chavez ha fet valer el seu lloc de governant, i en el món de l’esport es comencen a veure gestos importants. Ahir va ser a Turquia, on els aficionats de l’equip de bàsquet local, que s’enfrontava a un equip d’Israel, va increpar els israelians fins que van haver de marxar. Avui, el jugador malià del Sevilla, Kanouté, en celebrar un gol ha mostrat una samarreta en suport a Palestina.
Un altre gest important, el dels músics i cantants de casa que han decidit participar en un intercanvi amb músics de Palestina.
Segur que, enmig de tanta barbaritat, seguirem veient com es manifesta la sensibilitat majoritària contra el feixisme que aplica l’estat d’Israel.
Als Països Catalans, les mobilitzacions per condemnar la impunitat, el militarisme i la criminalitat del sionisme es van escampant arreu.
Al món, els fets es van coneixent de mica en mica.
Davant del cinisme i la pocavergonya imperant i la repugnant babositat dels catalanosionistes que, enmig de tanta destrucció, es dediquen a fer paràboles per justificar l’injustificable -com justificar un estat imperialista i colonitzador, que fa el mateix amb els palestins que Espanya i França amb els catalans? Millor dit, tal com van les coses, i de moment, els d’aquí encara no han decidit d’executar-nos. De moment estan prou entretinguts a Euskal Herria-, Hugo Chavez ha fet valer el seu lloc de governant, i en el món de l’esport es comencen a veure gestos importants. Ahir va ser a Turquia, on els aficionats de l’equip de bàsquet local, que s’enfrontava a un equip d’Israel, va increpar els israelians fins que van haver de marxar. Avui, el jugador malià del Sevilla, Kanouté, en celebrar un gol ha mostrat una samarreta en suport a Palestina.
Un altre gest important, el dels músics i cantants de casa que han decidit participar en un intercanvi amb músics de Palestina.
Segur que, enmig de tanta barbaritat, seguirem veient com es manifesta la sensibilitat majoritària contra el feixisme que aplica l’estat d’Israel.
Aquí podeu llegir un imprescindible article del filòsof Santiago Alba Rico, que publica el diari Gara
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es pot llegir una traducció catalana de l’article pitjant aquí.
I, també de l’Alba Rico, hi ha un altre article sobre el problema Palestí, força llarg però encara més interessant, que es pot llegir prement aquí.
Trobo espantós l’actitud del públic turc envers els israelians. Preferia que protestessin contra ells mateixos pels genocidis armeni i grec, per l’invasió de Xipre: seria més honest, valent i “antinacionalista”. I ser nacionalista quan el teu estat és independent és imperdonable. Fins i tot, jo com a català em declaro “anticolonialista” en relació al meu país o qualsevol altre país oprimit, més que no pas “nacionalista” per molt que el meu poble practiqui un nacionliasme “obligat” o de resistència.
L’actitut, per tant dels turcs -com tants d’altres nacions musulmanes incapaces de reconèixer el passat i present imperialista, dóna molt mal rotllo…
Ja ho ha dit gent molt diferent: quan es parla del conflicte àrab-israelià lel personal es posa histèric i és molt difícil mantenir la lucidesa. Òbviament, Israel és un estat genocida, però també és evident que si realment es vol la pau -i a això és clau- no es pot pretendre la destrucció d’Israel (que també seria un genocidi). Entenc que els palestins estan desesperats, aquesta desesperació els fa votar massivament una organització tan fatxosa com és Hamàs. La solució: Pau per territoris i estat per als palestins.
Sobre el tema de les manis, m’agradaria veure tots aquest enrotllats i també als àrabs manifestar-se per la autodeterminació del nostre país, contra el genocidi dels coptes a Egipte o contra el clàssic imperialisme musulmà, o el reconeixement per part de Turquia dels genocidis comesos. La seva actitut doncs, és de pur nacionalisme, de xovinisme. Si l’esquerra no fa un esforç de valentia, li passarà com sempre: es quedarà en quatre tòpic i clixés estètics. I quan arriba al poder s’aburgesa…