L'Aleix a ca la Toca

Corria l’any 1936 quan el PSOE i ANV es presentaven junts amb el Front Popular a les eleccions de l’Estat espanyol. Front Popular, la bèstia negra del feixisme espanyol, feixisme que no va parar fins a posar fi a l’experiència democratitzadora republicana mitjançant un bany de sang i una dictadura les ombres de la qual encara ens tenallen.
Han passat molts anys. El PSOE, gairebé absent de la lluita antifranquista, va reaparèixer com per art d’encantament en la transició. No hi havia en això res de miraculós i sí el fruit d’un pla preconcebut, amb participació dels serveis secrets franquistes, la CIA i la socialdemocràcia alemanya, que es van encarregar que Felipe González i Alfonso Guerra aconseguissin el control del partit a Suresnes. Com han confessat membres de la Policia franquista, el suport del règim al PSOE per debilitar l’esquerra rupturista va ser tan descarat que la Brigada Política i Social va arribar a participar en el repartiment de la propaganda del partit.
Els joves dirigents del PSOE van portar el partit a La Moncloa, deixant pel camí qualsevol indici de dignitat. Van oblidar la ruptura, el no a l’OTAN, la defensa de la classe obrera, el republicanisme, el dret d’autodeterminació… No van permetre que res ni ningú s’interposés entre les seves ambicions i les poltrones. I no van trigar a xocar amb la dignitat d’amplis sectors de la societat basca, que es negaven a participar en aquest frau que van anomenar transició. I van decidir seguir el mateix camí que els seus predecessors. Així, un partit amb una tradició republicana, col·locat fora de la llei pel franquisme, va ser el gran aliat del successor designat per Franco, va accentuar la repressió franquista contra Euskal Herria, i va crear els GAL.
I aquest és el partit que il·legalitzarà (entre d’altres) ANV. 69 anys després d’haver anat en coalició a les eleccions i firmar un manifest demanant la unitat dels territoris bascos peninsulars, perquè una Nafarroa aïllada convenia als interessos de la dreta. Després de lliurar Nafarroa a la dreta postfranquista, volen deixar clar que no hi ha d’haver cap vincle amb el seu passat republicà, per més que Zapatero expliqui batalletes del seu avi.