L'Aleix a ca la Toca

Sobre el paper que juga o ha de jugar Catalunya en el procés d’alliberament nacional de la nostra nació, els Països Catalans, es parla i s’escriu massa poc, a Catalunya i a la resta del país.
Per una banda, Catalunya té l’aurèola de ser la part més avançada nacionalment del país, el territori on la consciència nacional està més consolidada i escampada i on hi ha millors condicions per fer avançar el procés d’alliberament nacional.
Per una altra, veiem com la política a Catalunya es fa, sense dubtes, pensant només en aquesta part del país, limitada al marc que estableix la Constitució espanyola com a comunitat autònoma, i a partir d’una lògica ragional que es dissimula parlant de Catalunya com a nació. Fins i tot n’hi ha que s’han inventat l’eufemisme Catalunya per parlar dels Països Catalans, amb un gest de calculada ambigüitat, o confusió, del qual esperen treure rendiment.

(Continua)
Per al catalanisme, segurament tothom estarà d’acord amb el paper de lideratge formal de Catalunya al llarg del temps. Els fets, però, ens posen les coses al lloc corresponent. Avui veiem que Catalunya ni és sinònim de Països Catalans ni té cap voluntat -però sí un gran desconeixement- de vertebrar el conjunt de la nació, atorgant a la idea de Països Catalans un valor simbòlic i moral -si se n’atorga cap-, condescendent, però amb una sensació de rèmora, de llast perquè frena Catalunya.
Aquest fet, impropi de la gent que es diu catalanista, nacionalista i fins i tot independentista, ha acabat per justificar la distància entre els diferents territoris del país, acomodant la realitat a la divisió imposada per l’Estat espanyol i a l’Estat francès. Deixant el conjunt a mercè de l’atzar i situant-lo en un terreny pantanós i indefinit, lluny d’identificacions que poguessin condicionar la via, no menys incerta, cap a vés a saber quin futur.
Si partim de la consideració que la nació catalana la configuren els Països Catalans, el paper de Catalunya hauria de ser de suport, impuls, recursos, dinamització, difusió, reconeixement, coneixement, solidaritat activa… del conjunt, posant al servei d’aquesta causa la seva millor posició, el seu anar per davant. Fer de motor de la nació, enlloc de fer de comparsa amnèsica d’Espanya.
Catalunya hauria de ser permeable a la realitat del país i posar-se al servei de la causa de la construcció i la cohesió nacionals, en tots els àmbits, en tots els temes, en totes les línies d’actuació.
Avui, Catalunya no fa catalanisme, sinó que fa catalunyisme. Es mira el melic i pretén deslliurar-se de la resta. Té pressa però no té coneixement ni sentit de país. Catalunya vi d’esquena als Països Catalans i vol que la resta del país faci el mateix, així ja tindrà excusa per acabar-se’n d’oblidar.
Avui, a diferents indrets dels Països Catalans es desenvolupen propostes culturals i socials que esdevenen avantguardes del catalanisme, i Catalunya en viu al marge, ho desconeix i ho ignora. I decideix mirar a una altra banda, a Madrid o a Europa en lloc de mirar al país. Avui és hora de fer un acte de contricció a Catalunya, deixar de fer el fatxenda catalunyès i passar a incorporar el país a la nostra quotidianitat, tot el país, els Països Catalans, més enllà de l’espai, en regressió, que ofereix TV3 amb el mapa del temps.
Cal desenvolupar projectes nacionals, emprendre iniciatives culturals nacionals, potenciar realitats esportives nacionals, coordinar les accions socials nacionals, i fer nostres les iniciatives que es duen a terme arreu de la geografia del país. Cal catalanitzar les estructures polítiques, sindicals, culturals, socials, econòmiques, institucionals… que estan al nostre abast i treballar i pressionar per fer-ho en d’altres de més volum.
Cal lluitar activament contra el catalunyisme i recuperar el terreny per a la nostra lògica nacional. Cal acabar amb els tòpics folklòrics, amb les fórmules imposades pels estats i per models aliens a la nostra realitat, cal fer país i bandejar el reduccionisme que només serveix per justificar les autonomies i el manteniment dels estats que ens foten. Calen respostes nacionals davant de les agressions estatals: cementiri nuclear, retallades lingüístiques, agressions territorials… Deixem de fer el joc a la Constitució espanyola i els seus segurates i avancem cap al catalanisme, el de veres, el de tots.
I permetem que Catalunya recuperi el seu espai i el seu paper en el conjunt dels Països Catalans.
Recordeu aquell poema de Pere Capellà que canta en Biel Majoral? Podem recuperar el seu sentit o perdrem per sempre el país?

Jo sóc català

Enmig de la mar

s’aixeca ma terra

fins tocar el cel

que es besa en la serra

banderes de blau

jo sóc balear

jo sóc de mallorca

català insular.

Tot el meu passat,

que la història allunya,

el tenyeix de glòria

la gran Catalunya

en les arrels profundes

de la meva gent

un conqueridor

portà proa al vent

la nau que a Salou

deixà ses amarres

seguint la bandera

de les quatre barres.

Estim Catalunya

perquè té
un passat

de lluita incansable

per la llibertat.

Jo sóc de la raça

vella i gegantina

que espantà del mar

la gent serraïna

jo sóc de la pàtria

dels agermanats

Joanot Colom

vells avantpassats

defensors heroics

de tradicions

que en sang ofegaren

Àustries i Borbons.

Estim Catalunya

perquè té
un passat

de lluita incansable

per la llibertat.

Herois de Mallorca

herois catalans

que en les hores greus

us dàreu les mans

fent del vostre exemple

sagrada costum

jo us tinc en ma vida

de guia i de llum

jo sóm mallorquí

i és la meva glòria

èsser català

per la meva història.

Estim Catalunya

perquè té
un passat

de lluita incansable

per la llibertat.

Imatge de la manifestacó del 9 d’Octubre del 2010, a València

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!