L'Aleix a ca la Toca

Fa pocs dies, a Vic, s’ha inaugurat una nova seu de la multinacional del consum de productes esportius Decathlon. Un d’aquests temples del consumisme compulsiu i uniformitzador adreçat a pobres però per a ús de tot mortal.
És curiós com en ple inici de la crisi, i a l’espera del primer gran pet, quan tot sembla indicar que s’aniran tancant empreses i determinats comerços, un mostre com aquest s’expansiona. I és que així, els pobres, quan tenim a prop un d’aquests santuaris ens diem, tranquils: “sort, podrem seguir comprant!” I és que els preus acompanyen, igual com acompanyen els tancaments i la desaparició del comerç de material esportiu al barri o al poble. No es pot competir -mai més adequat el mot!-, fins i tot els progres ens trobarem a gust amb una camiseta “quetxua” al damunt!
Com és que els pobres no ens adonem que en la crisi els únics que la seguirem pagant -amb acomiadaments, precarietats i consumisme- serem nosaltres? Com és que no ens adonem, com ens plantejaven els autònoms italians ja fa massa anys, que les cadenes comercials i les grans superfícies estan fetes a la nostra mida i que mai podran ser els nostres aliats?
A més, ells, en conseqüència, actuaven!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!