L'Aleix a ca la Toca

Diuen que a l’agost tothom fa vacances, però es veu que no és del tot cert. Dimecres passat, vaig rebre una trucada de telèfon. En posar-m’hi, una veu de dona espanyola em diu, en la seva llengua, si allà hi vivia algú amb un nom que vaig desxifrar com una barreja del meu i els meus cognoms, barrejats i a l’inrevés. En dir-li que en aquest lloc no existia aquest nom, es rebotà i em digué -després de  fer-m’ho repetir un parell de cops- que el fet que jo no el conegués no volia dir que no existia. la trascendència de la conversa em va superar, donat que no sabia si s’adreçava a casa meva o a la humanitat sencera. De fet, però, el tema era menys potent, i ho vaig veure de seguida. Quan vaig intentar explicar-me, em repetí que no m’entenia i que no m’entenia, fins que jo li vaig dir que ho sentia però que calia aclarir un seguit de coses: des d’on trucava, qui era, el tema de la llengua… Automàticament la cosa es disparà i m’etzibà que a veure quant anys feia que vivia a Espanya! Impressionat, li vaig dir que jo no hi vivia pròpiament a Espanya, sinó als Països Catalans. En aquest instant, els seus problemes, relatius, de comprensió, van desaparèixer del tot i m’ordenà d’anar a escola, a aprendre educació i espanyol, penjant, de forma energètica, el telèfon.
No vaig poder saber ni d’on trucava -al telèfon no quedà enregistrat- ni qui era ni què volia. O potser sí?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!