L'Aleix a ca la Toca

Avui la CUP ha fet la seva assemblea general -que continuarà la propera setmana- amb un tema central a debatre, els nous estatuts.
Un cop més, hi he assistit en la meva condició de col·laborador -regularment econòmic i en molts altres casos en temes diversos-. Des de l’any 2004 que en formo part en aquesta modalitat un xic desajustada i no es pot negar que la CUP en tot aquest període ha fet un important canvi i que actualment encara congria un seguit d’espectatives que la fan un referent en potència crec que de gran importància.
Malgrat que el tema estrella era el debat d’estatuts, s’ha aprovat per amplíssima majoria una proposta presentada per la CUP de Valls (Alt Camp) i consensuada amb la CUP de Vilanova i la Geltrú (Garraf, encara), per iniciar un debat estratègic que permeti definir les línies polítiques de la CUP i el tipus d’organització i quines funcions ha de tenir. Tal com ha anat el procés de debat amb el tema estatuts, s’ha pogut constatar que la manca de definició política era un llast per al model organitzatiu i estatutari del moviment i per això l’assemblea, amb molt bon criteri, ha acordat obrir aquest procés que ha de cloure amb una assemblea extarordinària en els propers mesos.

Un altre aspecte que m’ha semblat molt interessant és la constatació que a la CUP comença a fer-se visible un real procés de confluència -generacional, de sectors, de tendències, de realitats territorials realment diverses-, però encara ens queda el repte, només apuntat, de ser un lloc de confluència de país. Avui la CUP és un moviment bàsicament catalunyès i caldrà treballar amb un real criteri de país -no només el voluntarisme i la xerrameca indepe- i una sensibilitat allunyada de curses de grup polític per fer el salt real en aquest tema. Podria ser que en els propers temps, la CUP fes fora de la seva vida l’habitual sectarisme i tendència a mirar-se el melic de l’esquerra independentista, aquesta pràctica minoritzadora i controladora que tan mal ha fet al moviment i que a més l’ha deixat a mercè de les ànsies fagocitadores de grups de fora -ERC, ICV, Bloc…- i de les presses i afanys de poder i de remenar la cua de certes capelletes històriques. I començar a tenir presència institucional i a aparèixer als mitjans de comunicació fa venir molta salivera a més d’un -no oblidem el procés que es va viure fa uns anys en allò anomenat AUP i en altres casos semblants-.
La CUP està en un moment important, sobretot si som realistes, respectuosos i situem l’ambició en la noble pràctica de voler vèncer l’enemic i guanyar la llibertat. Si reproduïm models institucionalistes, fruit d’un tràgic i antic complex d’incapacitat, o ens dediquem a fer política-control acabarem molt malament i, com sempre, lluny de la gent, de la realitat i de la possibilitat de canvi. Només la lliure circulació de les idees, la federació de tota la diversitat que representen cadascuna de les CUP i la voluntat de créixer horitzontalment com a estructura nacional, assumint el país també amb aquestes premisses, ens pot apropar a esdevenir una alternativa útil per al nostre país.

Fotografia de Vilaweb