He vist un moment de la roda de premsa del president autonòmic andalús, Chaves, i he notat la contundència en l’afirmació de com havia estat un triomf del sí, de la voluntat autonomist andalusa, etcètera.
Després he vist els resultats: un 36% de participació, o sigui un 64% d’abstenció.
No puc entrar a valorar per què tanta abstenció respecte de la campanya, respecte del sí o del no. Sí que em queda clar que, en números reals, només ha pogut guanyar una majoria aclaparadora que s’ha abstingut, que no ha volgut anar a votar, ja sigui perquè no està d’acord amb l’estatut o amb els polítics o amb el sistema. Poden dir el que vulguin i fer crides a la participació i fer le slectures que vulguin. Si un 64% de la població ha pres la decisió de no atansar-se als col·legis electorals és que alguna cosa ha passat.
Els polítics, lluny d’això, repeteixen com a lloros que ha estat un èxit, que gairebé ha votat pel sí un 90%, que si naps, que si cols… La veritat, pura i dura, és que gairebé 2/3 -dos terços- de la població ha donat l’esquena a l’estatut. I aquí votaven junts socialistes i peperos. Se’m fa molt difícil entendre com aquest estatut es pot donar per bo i per aprovat.
Els polítics ja comença a ser hora que s’ho facin mirar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
deu ser que viuen en la comoditat de sentir-se espanyols
O accepte el que decideix la minoria majoritària politicament activa, ja m’està bé.
De tota mena tenen clar que la seva nació i llengua són les espanyoles i la modernitzatció de l’Estatut és un eïna política que interesa als militants o simpatitzants politics més directes i per tant no els amoïna molt anar o no a votar.