L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Acabo de fer un tomb per un seguit de pàgines web d’allò que hom anomena l’esquerra política insitucional d’aquest país i del veí espanyol. He mirat les pàgines d’Esquerra, Esquerra Republicana País Valencià, Bloc Nacionalista Valencià i les seues aliances, PSM-Entesa, Iniciativa per Catalunya Verds, i Izquierda Unida, d’Espanya.
Tal i com em temia, ni una sola referència al procés inquisitorial, dictatorial, repressiu, gairebé nazi, que segueix l’Estat espanyol amb els seus instruments -Govern, Fiscalia, Audiència Nacional, Guardia Civil, Policia Nacional, cambres autonòmiques, policies autonòmiques, partits i sindicats eufeísticament anomenats d’esquerres i, en el nostre cas, nacionalistes-catalanistes…- per impedir la presència electoral d’un sector de la societat basca. O sigui, impedir que es consolidi el camí cap a la sobirania d’Euskal Herria.
És cert que els anys de democràcia espanyola ens han esmorteït, l’autonomisme ens ha apagat i paralitzat, hem perdut el sentit de la solidaritat, de la dignitat…, el sentit comú, vaja!
Però és que ara, estem en campanya electoral espanyola, en allò que diuen que ens afecta a tots i ens interessa a totes. Per tant, no es tracta de projectes per a les estimadíssimes autonomies, sinó per veure com anirà això d’Espanya. Són unes eleccions per solucionar problemes "espanyols", per millorar la vida dels "espanyols", per invertir ens recursos per a tots els "espanyols". O sigui, per a tots, inclosos nosaltres, que no en som d’espanyols. I aquests que volen intervenir en política espanyola -Bloc NV, PSM, ERPV, ERC, ICV, IPV- no volen, no els dóna la gana, no s’atreveixen o tenen altre interès, en resoldre el problema polític a Euskal Herria.
Si els que volen ser estadistes d’Espanya -una, autonòmica i unida- no denuncien el que està passant, no denuncien el PSOE, no exigeixen frenar la repressió, no exigeixen que es respectin els drets col·lectius d’aquella nació, no exigeixen que s’aturi la impunitat dels servidors de l’Estat, és que en són còmplices interessats. Ara ja no valen les excuses dels atemptats, ara estem davant d’una pràctica absolutament antidemocràtica, dictatorial i, conseqüentment, repressiva amb absoluta arbitrarietat i impunitat. Per raó d’Estat opressor i autoritari, i prou.
I això no s’acaba aquí, perquè a banda del fet de les detencions i il·legalitzacions, tot el corpus filosòfic, ideològic, incorprat a l’aplicació de la llei és la base d’un estat d’excepció permanent. Però no únicament a Euskal Herria, sinó arreu de l’Estat.
Tots aquests partits que es diuen d’esquerres i catalanistes o nacionalistes, ¿qui estat volen contribuir a governar, si ara callen miserablement? Un estat torturador, censor, policial, on la política és substituïda per la judicialització i la presumpció de culpabilitat, perquè sí, per "collons del jutge i el ministre".
El silenci patètic, infantil, còmplice vergonyant, dels qui enarboren banderes de memòria històrica, republicanisme i drets nacionals i socials quan arriben eleccions o quan han de captar quotes mediàtiques, és la mostra fefaent que ells són part indestriable del dia de demà de les eleccions. I si guanya l’Estat, o sigui el PSOE, ells ensenyaran la maneta, lletosa, per veure si els donen, per caritat, entrada en els acords, pactes, repartiments i altres indecències, via pressupostos, comissions Estat-Generalitats, opinions sobre desplegaments militars allà enllà o altres fastigoses caritats.
A quin vot indigne i inútil ens crideu? Vosaltres sabeu, tan bé com nosaltres, que l’autodeterminació és un dret i la solució al problema que es viu a Euskal Herria. Si ara no l’encareu, sabem que mai estareu a l’alçada a casa nostra, tal i com heu demostrat fins ara.
Ni un vot per a cap de vosaltres. Ni un vot per construir Espanya.
Però és que ara, estem en campanya electoral espanyola, en allò que diuen que ens afecta a tots i ens interessa a totes. Per tant, no es tracta de projectes per a les estimadíssimes autonomies, sinó per veure com anirà això d’Espanya. Són unes eleccions per solucionar problemes "espanyols", per millorar la vida dels "espanyols", per invertir ens recursos per a tots els "espanyols". O sigui, per a tots, inclosos nosaltres, que no en som d’espanyols. I aquests que volen intervenir en política espanyola -Bloc NV, PSM, ERPV, ERC, ICV, IPV- no volen, no els dóna la gana, no s’atreveixen o tenen altre interès, en resoldre el problema polític a Euskal Herria.
Si els que volen ser estadistes d’Espanya -una, autonòmica i unida- no denuncien el que està passant, no denuncien el PSOE, no exigeixen frenar la repressió, no exigeixen que es respectin els drets col·lectius d’aquella nació, no exigeixen que s’aturi la impunitat dels servidors de l’Estat, és que en són còmplices interessats. Ara ja no valen les excuses dels atemptats, ara estem davant d’una pràctica absolutament antidemocràtica, dictatorial i, conseqüentment, repressiva amb absoluta arbitrarietat i impunitat. Per raó d’Estat opressor i autoritari, i prou.
I això no s’acaba aquí, perquè a banda del fet de les detencions i il·legalitzacions, tot el corpus filosòfic, ideològic, incorprat a l’aplicació de la llei és la base d’un estat d’excepció permanent. Però no únicament a Euskal Herria, sinó arreu de l’Estat.
Tots aquests partits que es diuen d’esquerres i catalanistes o nacionalistes, ¿qui estat volen contribuir a governar, si ara callen miserablement? Un estat torturador, censor, policial, on la política és substituïda per la judicialització i la presumpció de culpabilitat, perquè sí, per "collons del jutge i el ministre".
El silenci patètic, infantil, còmplice vergonyant, dels qui enarboren banderes de memòria històrica, republicanisme i drets nacionals i socials quan arriben eleccions o quan han de captar quotes mediàtiques, és la mostra fefaent que ells són part indestriable del dia de demà de les eleccions. I si guanya l’Estat, o sigui el PSOE, ells ensenyaran la maneta, lletosa, per veure si els donen, per caritat, entrada en els acords, pactes, repartiments i altres indecències, via pressupostos, comissions Estat-Generalitats, opinions sobre desplegaments militars allà enllà o altres fastigoses caritats.
A quin vot indigne i inútil ens crideu? Vosaltres sabeu, tan bé com nosaltres, que l’autodeterminació és un dret i la solució al problema que es viu a Euskal Herria. Si ara no l’encareu, sabem que mai estareu a l’alçada a casa nostra, tal i com heu demostrat fins ara.
Ni un vot per a cap de vosaltres. Ni un vot per construir Espanya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord amb tu. Quina utilitat pot tenir votar un partit que viu sense fer fressa en un sistema anti-democràtic?
Jo per la meva part buscaré algun partit realment democràtic a la llista dels presentats (n’hi ha algun?).
Encara no he votat mai, i ho penso fer, però de moment ho tinc clar: blanc o nul (i fa de mal dir perquè el vot ha de ser "secret").
Passi-ho bé!