L'Aleix a ca la Toca

Aquests dies se celebra a l’Havana, Cuba, la 14 cimera de representants del Moviment de No Alineats (MNOAL), a la qual hi assiteixen gran part dels estats africans, asiàtics i d’Amèrica central i del sud, juntament amb algun d’europeu. Alguns estats i moviments polítics, ONG i organismes socials hi seran coma convidats o observadors.
Es tracta d’un moviment sorgit en el període de l’anomenada Guerra freda entre els dos blocs dominants en aquell moment, amb la intenció d’estabilitzar un escletxa que impedís el definitiu repartiment del món entre ambdós blocs. Avui, amb la situació gairebé monocolor existent, el MNOAL té més sentit i interès que mai, per intentar evitar la conversió del món en un terreny d’esbarjo dels interessos occidentals, amb les mans definitivament lliures per fer i desfer amb total impunitat.
La cimera, a la qual s’espera al màxim dirigent de Nacions Unides, Kofi Annan, obté, significativament, un escàs ressò de premsa a casa nostra. I és que la premsa, al dictat dels grans interessos multinacionals, dels Estats Units i la Gran Bretanya, de la indústria militar, etcètera, no troba d’interès les polítiques que plantegen millores socials de veres per a la majoria; que neguen el dret a la ingerència en les polítiques de cada estat, o que qüestionen l’actual distribució de la riquesa en el món. Només cal veure el tractament que TV3 -la seva?- ha donat a aquest esdeveniment. Ni un sol apunt sobre els continguts, els debats i les possibles propostes de conclusió de la trobada. Només especulacions avorrides sobre si Fidel Castro traurà el cap o no en les jornades.
És cert que els estats, qualsevol, i veient el cas dels que tenim més a prop, encara més, ens generen malfiança i distància, i que molts dels estats de l’anomenat tercer món han estat fets a imatge i semblança dels del primer. Però en una situació com la que vivim en l’actualitat una proposta com la del MNOAL és una porta oberta a l’esperança i una necessitat per encarar el futur. Molts milions de persones, la majoria de la humanitat, hi són representats.
L’any 1955, a Bandung, Indonèsia, s’hi va celebrar una Conferència afro-asiàtica, com a precedent de l’actual MNOAL. Allà en van plantejar els 10 Principis de Bandung, que estan a la base del treball i els plantejaments de l’actual MNOAL.

ELS DEU PRINCIPIS DE BANDUNG (segueix)

1. -Respecte als drets humans fonamentals i als objectius i principis de la Carta de les Nacions Unides.
2. -Respecte a la sobirania i integritat territorial de totes les nacions.
3. -Reconeixement de la igualtat de totes les races i la igualtat de totes les nacions grans i petites.
4. -L’abstenció d’intervenir o d’interferir en els assumptes interns d’un altre país.
5.
-El respecte del dret a defensar-se de cada nació, individualment o
col·lectivament, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.
6.
-L’abstenció de l’ús de pactes de defensa col·lectiva en servei dels
interessos particulars de qualsevol de les grans potències.
-L’abstenció de tot país d’exercir pressions sobre altres països.
7.
-Abstenir-se de realitzar actes o amenaces d’agressió, o d’utilitzar la
força en contra de la integritat territorial o independència política
de qualsevol país.
8. -La solució pacífica de tots els conflictes internacionals, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.
9. -La promoció dels interessos mutus i de la cooperació.
10. -El respecte de la justícia i de les obligacions internacionals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!