Publicat el 22 de febrer de 2006
Tens raó, mante
Mentre llegia ara la nota que ha posat al seu bloc la companya que escriu des del Benicadell,
he recordat una conversa amb un amic, ja fa un grapat d’anys. Aquell amic em
deia que això de la democràcia està molt bé, que la teoria és perfecta, però que
en la pràctica hi ha massa forats, i que hauríem de mirar de trobar una mena
d”aristocràcia’ que ens salvara d’alguns excessos. D’ací, he passat a recordar
un escrit de Joan Fuster (i em perdonareu que no sàpia dir de quin llibre és) en
què es referia a la sensació que feia a molta gent, allà pels anys 80, el fet
que els polítics es dedicaren a dir-se el nom del porc entre si en debats i
plens, i que tanmanteix al cap de pocs moments se saludaren i congeniaren com si
res. El contrari a això -venia a dir- seria la guerra civil.
he recordat una conversa amb un amic, ja fa un grapat d’anys. Aquell amic em
deia que això de la democràcia està molt bé, que la teoria és perfecta, però que
en la pràctica hi ha massa forats, i que hauríem de mirar de trobar una mena
d”aristocràcia’ que ens salvara d’alguns excessos. D’ací, he passat a recordar
un escrit de Joan Fuster (i em perdonareu que no sàpia dir de quin llibre és) en
què es referia a la sensació que feia a molta gent, allà pels anys 80, el fet
que els polítics es dedicaren a dir-se el nom del porc entre si en debats i
plens, i que tanmanteix al cap de pocs moments se saludaren i congeniaren com si
res. El contrari a això -venia a dir- seria la guerra civil.
Efectivament, veure segons qui en segons quines
situacions i llocs de responsabilitat és trist. Però ho és molt més encara que
des d’aquells llocs sermonegen sense voler sentir la pudor que els fa el passat.
El cas de dos personatges com Zaplana i Acebes és especialment descoratjador.
Veure l’expresident de la Generalitat Valenciana menysprear qualsevol raonament,
amb el seu estil de perdonavides, quan ell mateix va admetre quin era (és) el
seu objectiu en política, posa de volta i mitja. Que ell i Acebes tinguen el
valor d’aparentar defensar coses en les que no creuen és una cosa que no té nom,
que encangrena (com diria ma mare). Em costa d’entendre com són capaços de
seguir fingint honestedat i exigint respecte quan ells, amb els cadàvers encara
calents de centenars de persones assassinades a Madrid, van mentir una i mil
voltes sense despentinar-se.
situacions i llocs de responsabilitat és trist. Però ho és molt més encara que
des d’aquells llocs sermonegen sense voler sentir la pudor que els fa el passat.
El cas de dos personatges com Zaplana i Acebes és especialment descoratjador.
Veure l’expresident de la Generalitat Valenciana menysprear qualsevol raonament,
amb el seu estil de perdonavides, quan ell mateix va admetre quin era (és) el
seu objectiu en política, posa de volta i mitja. Que ell i Acebes tinguen el
valor d’aparentar defensar coses en les que no creuen és una cosa que no té nom,
que encangrena (com diria ma mare). Em costa d’entendre com són capaços de
seguir fingint honestedat i exigint respecte quan ells, amb els cadàvers encara
calents de centenars de persones assassinades a Madrid, van mentir una i mil
voltes sense despentinar-se.
Els vots els han legitimat, però i la consciència?
Ja no n’hi ha? Ja s’hi val tot?
Ja no n’hi ha? Ja s’hi val tot?
Em sembla que aquesta falta d’escrúpols, de
decència, no és una cosa només de la política. En tot cas, en la política
trobarem exponents avantatjats d’un mal que afecta la nostra
societat.
decència, no és una cosa només de la política. En tot cas, en la política
trobarem exponents avantatjats d’un mal que afecta la nostra
societat.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Pep, tens més raó que un sant. I no es pot fer res? Hi ha dies que voldria ser una bestioleta del camp. Perquè, amb humans com Saplebes, què vols que et diga. I ara ja, sembla, que tot s’hi val: hui al Congrés altra volta amb el tema del terrorisme. Quins cristians són eixos que no saben perdonar? Com diuen que volen la pau si no la treballen? En fi, ho deixe per hui.
Des d’un poblet xicotet
Àngel
Hola Pep,
he perdut la teua adressa electrònica i volia enviar-te allò que vam esmentar de les jornades de llengua i ciutadania que fa CCOO del PV a Barna la setmana que ve. De totes formes ho pots mirar a http://www.pv.ccoo.es dins de campanyes.
Salutacions des d’un poble on hui fa massa fred per al meu gust.
I me’n vaig de cassoleta.!!!