Tarragona esborrona?
Dissabte que ve, si no passa res, me’n vaig d’expedició a Tarragona, a vore l’amic Josep. Hem de fer un intercanvi d’històries i de cromos inconfessables (o no tant). La sort que faré és que l’àvia materna d’aquell xicon era de València, de manera que no tindrem problemes per entendre’ns.
És el segon intent que tenim de trobar-nos, després del seu retorn de Mèxic. El primer el vam haver de suspendre per qüestions climàtiques: fou el cap de setmana de les nevades. Espere que en aquesta ocasió tot anirà bé i podrem xarrar de les coses que anem apuntant-nos aquests dies mentre ens organitzem.
Hi tinc una relació curiosa. Ens vam conéixer per correu electrònic, he arribat a vore’l a través d’una webcam des de Mèxic, i hem celebrat sant Josep amb un gintònic i 7 hores de diferència. En persona només hem coincidit dues voltes, totes dues a Tarragona. Així doncs, aquesta serà la tercera. La quarta, sens dubte, serà a la Vall d’Albaida.
Doncs sí… la nostra amistat va començar amb una innocentada i mira com ens hem de vore. Nosaltres, som una excepció de la norma aquella que diu que "totes les bromes porten aigua". De moment encara no ens hem estomacat i espere que en Pep no m’em foti un carxot el dia més inesperat… D’en+à qeu hem compratt conversse de cafè, alegries, celebracions i també preocupacions i per què no dir-ho? mals moments, però sempre fent-nos companyia i estalviant-nos d’eixa manera molts calers en psiquiatres i metges. Jo li dec més d’una visiteta i no sé quants sopars, dinars; tal era el meu càrrec de consciència que vaig haver d’exiliar-me a Mèxic per tal d’evadir tota la meva responsabilitat envers a antic deutes. Passat un temps prudent, en el qual en Pep ha anat madurant la meva manca de serietat, he tornat amb ànims renovats i amb l’esperança de començar a pagar els antic deutes, deixant els meus hàbits de pocavergonya soterrats per sempre més, així que espere que a partir d’ara puga correspondre’l i d’eixa forma poder baixar ben aviat als Països Catalans del sud…. ep, però amb una nova condició, i és que ara vull que em portiga de bracet per la Vall d’Albaida tot cercant els camins inexpugnables del llevant…
Nens, us va bé que dinem diumenge una paella d’eixes preparades, que tan vaig preuar l’any passat?
Fins demà!
josep
Cal una gran coalició electoral de l’esquerra, el nacionalisme i totes les forces progressistes del País