Si no són bous, són joneguets.
Sembla que tornen a sonar, de moment encara de lluny, tambors de guerra a l’Olleria. Escarmentat com està el personal, els rumors que comencen a circular pel poble sobre la instal·lació de la planta de residus han fet que la gent plante les orelles i vagen calfant-se els ànims.
Sembla que tenim uns quants números perquè la planta en qüestió se’n vinga ací. I és possible que siga més gran que no la prevista en un principi. Si tira endavant la proposta de la Conselleria de construir macroplantes supracomarcals, la que es costruïsca no serà la inclosa en el pla de minimització de residus de la Mancomunitat, sinó prou més gran. Pensem que en la Mancomunitat, el PP no es mostrava precisament en contra de les intencions de la Conselleria, i ara el PP té la majoria absoluta en l’ens comarcal.
També és possible que no s’instal·le a la Vall d’Albaida, però… no farem apostes.
El cas és que tant si és una , com si és l’altra, a l’Olleria la gent comença a sentir-se preocupada. I que conste que no es tracta d’insolidaritat. A ningú no li agrada tindre aquesta mena d’instal·lacions prop de casa, però el problema en aquest cas és tot un altre. O, com a mínim, és també tot un altre.
El problema de fons de la planta va ser la manera com es va gestionar en un principi. Quan es compren terrenys d’amagat, quan es nega què s’hi projecta construir, quan s’amaga una decisió com eixa, el més normal és crear suspicàcies. Seran més o menys fundades, però no es pot evitar. I quan un poble s’ha negat a acollir aquesta instal·lació, quin altre l’admetrà?
Ara es parla si torna a planar sobre l’Olleria el perill de fer-se càrrec de la planta. Vorem què passa i com va la cosa. Ara bé, si això va endavant, encara ens passaria poc. Si la gent que es va oposar a la planta (recordem que quasi el 50% del cens electoral va votar en contra) va triar com a alcalde a qui la volia posar, ara tindran el que van votar. I no podran queixar-se.