Segona part de l’expedició.
M’ha costat, però al final he localitzat al Pau i vaig a la Barceloneta a vore’l. El taxi m’assassina, i el taxista encara es pensava que es quedaria dos euros de propina!! Això podíem fer!
Busquem un lloc on prendre alguna cosa i xarrar, i acabem entrant en un local menut, allargat, i amb no massa bona pinta. Hi ha poques taules, totes buides, i anem a seure a la primera que trobem, on hi ha un canelobre amb dos ciris. Íntim, i ja posats li dic al Pau que si vol que els aprofitem i festegem. Demanem dos cerveses i alguna cosa per picar al xicot que ve a servir-nos, que fa cara de no entendre’ns massa bé. Diu que per a picar no té res, a no ser que ens porte una cosa que fan al seu país. I de quin país ets?, li preguntem. De Transilvània, diu, sense el més mínim dubte. No diu Romania, no. De Transilvània. Decidiem que tastarem allò que ens ofereix: una mena de pilota amb ceba, tomaca, espècies… Realment està bo.
Dos cerveses per cap després, anem a buscar un altre local, i anem a parar a una cerveseria que devia ser britànica però no sé exactament de quina nacionalitat. Possiblement escocesa, perquè per allà hi havia un paio amb la típica faldilla. Dos cerveses també per càpita més tard, i havent fet una xapa agradable, decidim acomiadar-nos.
Un altre taxi em torna a ca Partal. Aconseguisc obrir la porta a la primera, i això que la clau és difícil de fer casar amb un pany ple de foradets. Per sort, abans d’eixir havia practicat…
Diiumenge no matine massa. O no gens. Parlem un poc sobre les novetats de VilaWeb i decidisc anar-me’n cap a casa. He d’arribar a una hora raonable per votar.