Santa Immaculada
No tinc gens de costum de felicitar al personal per qüestions cronològiques (això dels aniversaris), encara que ho faça de tant en tant. Però ho faig molt menys en relació al santoral. Com que no entenc que la gent em felicite pel meu sant (en ser un nom tan conegut difícilment me n’escape), no em veig amb cor de fer-ho jo. De fet, hui se suposa que per quedar bé hauria d’haver felicitat una amiga que es diu Imma… No se m’ha oblidat: és que no ho acabe d’entendre.
I a quin sant (mai millor dit) em pose ara a escriure sobre això? Doncs perquè ara quan venia cap a casa, amb el cotxe, en una emissora de ràdio algú ha dedicat una cançó a una companya de feina que es diu Immaculada, i els locutors (locutor i locutora) s’han fet un embolic discernint si hui és santa Immaculada o la Mare de Déu de la Immaculada. Trist.
Trist que no sàpien de què va la cosa, i trist que un agnòstic militant com jo haja de patir per això. No em preocupa que no siguen creients (he d’entendre-ho així), em molesta que hi haja tan poca cultura. Conéixer els rudiments dels cristianisme és bàsic per entendre la nostra cultura, la de l’Europa que dóna un tricorni al papa (imatge lamentable).
El 8 de desembre és la festa de la Immaculada Concepció (qüestió de fe, com la majoria d’aquestes coses), encara que per aquesta banda d’Europa s’haja convertit en la Immaculada Constitució. També dogma de fe.
En la foto, la ‘Purissimeta’ d’Ontinyent, intocable.
Ja fa temps que em Salvador Alsius va treure un llibre "Hem perdut l’Oremus" que algun locutor va confondre amb una recepte d’apotecari, i molts es van quedar in albis al llegir-ne el títol. Pobra cultura, passada barroerament d’Herodes a Pilats per uns i altres per arribar al final a misses dites als que haurien de ser-ne destinataris !