En la nota anterior em referia a la condició d’immaculada de la Verge Maria. Evidentment en parlava sense entrar a discutir-ne res, perquè no és cosa meua això; en tot cas vull dir ara que hi creguem o no, si això fos veritat, ho seria igualment independentment del nostre grau de fe.
El cas és que jo no tinc tirada a les supersticions, i per això quan només eixir de casa aquest matí se m’ha punxat la roda del cotxe, no he recordat que hui és dimarts 13. Coincidència.
Nota: tinc una amiga que diu que les coincidències no existeixen, que en gran mesura les coses depenen de l’ànim i de la manera d’acarar les situacions. Sembla que hui no estava jo molt motivat.
Segona nota: arribe a casa a casa a dinar i hi ha problemes amb la instal·lació elèctrica.
També quina mala jugada això de la punxada. Justament d’ençà que els espanyols feren seua la dita basca ez doc amairu (‘no hi ha tretze’), que aquest nombre és el de la bona sort per als catalans.
Això és el mateix que tocar fusta (espanyol) o tocar ferre (català). És indubtable que el ferro, en general, és més efectiu contra segons qui. Desperta ferro! era el crit de guerra dels almogàvers.
Açò de les supersticions i creences és com el tema de les meigues. Ningú no creu en elles però… "haberlas haylas"