Publicat el 29 de març de 2006
Quan el cor és el que mana
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
De tot cor: SALUT!!!
Diu el gran Carod:
De dos anys ençà, després de la meva trobada amb ETA, he estat objecte d’un linxament personal diari, acarnissat, atroç, d’una intensitat que no recordo que ningú hagi patit mai abans.
Home, jo diria que el centenars(milers) de torturats que han pasat per les comisaries i “cuartelillos” ho han pasat una mica pitjor no?
Pobret Carod…
I damunt està trist per no poder anar per Espanya…
Pobret que pena em fa
Un polític, una persona. A vegades hi ha polítics que s’obliden que són persones, i també, de les persones que els envolten. En Josep Lluís Carod Rovira és polític i persona. És un dels polítics que més bé em cauen. És per això, perquè és polític i persona, que segueixo les seves passes. Des d’aquestes línies, desitjo que es recuperi tan aviat com sigui possible. Perquè una persona amb aquesta vàlua, un polític amb aquesta empenta, no pot deixar orfe un país que necessita gent com en Josep Lluís Carod Rovira.
SALUT I VISCA CATALUNYA SEMPRE!!