Plaques i rètols.
Adés he passat pel Palomar. A l’entrada del poble, en direcció cap a Albaida, he vist una placa de nom de carrer que m’ha semblat que posava "carrer Vte. Andrés Estellés". Quan he tornat a passar, m’hi he fixat i efectivament posa això: "Vte".
Un parell de coses: es veu que els que fan la placa no s’han parat a pensar que l’abreviatura de ‘Vicent’ no pot ser ‘Vte’. D’on trauen la ‘e’ final? Ja sé que ho fan perquè ho han copiat del castellà, i avant, però això significa que tants anys de ‘normalització’ no han servit encara de molt. Ni tan sols per tal que els que escriuen coses de cara al públic, com ara els rètols o les plaques, es preocupen de fer-ho bé, o de consultar-ho.
L’altra qüestió és: el que paga la placa, tampoc no se n’ha adonat, o és que li té igual? Segurament, si el carrer estiguera dedicat a Julio Igelsias, ni els de la xapa haurien escrit ‘Julio Iglessias’, ni els que paguen ho haurien deixat passar.
I en relació amb qüestions de llengua. Si l’amic Cucarella llig açò, m’agradaria saber què li sembla el nom d’un local de menjars de Xàtiva, el rètol del qual diu ‘Menjars per a dur’. Què vol dir? Que has de portar tu el menjar al bar aquell? Que allí no tenen cuina i has de dur-te tu l’avio? O és que volien dir ‘Menjars per a endur-se’?
És el problema de tenir una llengua que està assetjada pel castellà. Un acaba parlant de la mateixa manera que tradueix del Salt, i la traducció li ix com un bot acrobàtic i sense xarxa, i jas, coca! Comidas para llevar=Menjars per a dur… d’estómac, de fetge, de cervell. No és igual manxar que manxar-se, ni florir que florir-se.