Gàlim

No sé com interpretar el regal que Camps ha fet als socialistes valencians. Vull dir, que amb la proposta de modificar la llei electoral  que ha fet el president de la Generalitat Valenciana, els del PSOE tenen una excusa plenament vàlida per a tornar-se’n arrere del seu pacte amb el PP quant a l’estatut valencià. Sembla ser que alguna cosa es mou ja, almenys en la qüestió del 5%, encara que no sé si per aquesta proposta (com diu Pla) o perquè des de Madrid Zapatero va dir que no veia malament la rebaixa al 3%.

El cas és que el PSOE té ara l’oportunitat de baixar del burro al que no hauria d’haver pujat mai. Al meu entendre, amb el nou estatut proposat el PP no sorprén ningú. La seua visió del País Valencià és simple: tres províncies espanyoles que tenen un govern regional i una llengua incerta a la que apliquen l’eutanàsia activa. I per a alguns, un solar on edificar. Del PSOE (alguns com jo) esperàvem (encara) alguna cosa distinta. M’equivocava, però encara ens queda una punteta d’esperança encesa, qui ho havia de dir, amb Paco Camps com a excusa. Són a temps de rectificar, d’aprofitar el nou estatut per a millorar el sistema democràtic valencià, la capacitat de decisió del País Valencià, i d’aclarir d’una vegada l’embolic polític de la llengua. Si no ho fan, la decepció serà monumental, però és que els resultats poden ser molt lamentables. Si ho fan, els valencians podrem començar a desfer el camí cap al suïcidi com a poble. Almenys, seria més fàcil.

Esperem, doncs, aquesta rectificació. Però no oblidem.