Ahir divendres vaig estar a Xàtiva, en el concert de Feliu Ventura i Llach. Com comença a ser habitual en mi, hi vaig ser en circumstàncies una miqueta especials. De fet, estàvem Ivet i jo en un lloc on deia ‘Reservat organització’. Llàstima que el càtering no hi va arribar.
No és que ara em dedique a organitzar els concerts de Llach ni els de Feliu. L’explicació és més senzilla: les entrades que quedaven quan vaig mirar de comprar-ne estaven allà dalt. No en el galliner, sinó més amunt: com si diguérem en un niu d’àguiles. Vista la ubicació, i prevista l’accessibilitat poc pràctica per a mi, vaig optar per no comprar la meua entrada fins assegurar-me que algun sistema automàtic em permetria arribar-hi sense jugar-me el físic (trist però meu). Quan des del Gran Teatre de Xàtiva em van dir que l’ascensor hi arribava, ja era tard. No quedava cap de localitat. De totes maneres, per arribar al lloc on eren les localitats corresponents a les entrades que havia comprat hauria hagut de fer bona cosa d’acrobàcies.
Aleshores vaig recórrer a les coneixences. Si no voleu, no vos ho creieu, però m’estime més pagar l’entrada que demanar invitacions. El que passa és que com que d’entrades ja no n’hi havia, per a anar no em quedava més remei que vore si els coneguts em posaven una cadira. I això van fer. Allà estàvem asseguts, en unes cadires afegides, en una fila 18 virtual inventada per als compromisos.
En acabar el concert, vaig comprovar que amb tant d’ascensor i amb tanta mandanga que deien, les escales les havia de patejar igualment. Vam baixar a l’escenari a saludar a Lluís i a donar-li les gràcies per posar-nos com a organitzadors (i a l’Andréas, i també al Jordi que no hi era). Després vam fer un viatge vertical amb un ascensor que no ens va dur enlloc.
I el concert? Em va agradar. El públic entregat. Es veu que com que de l’actuació trauran un disc, el personal aplaudia a tothora per després sentir-se en el CD. La versió de ‘Venim del nord, venim del sud’, aplaudidíssima amb tota la raó del món. Quan isca el disc, escolteu-lo.