No anem bé.
Ahir dimecres hi va haver un ple ordinari en l’ajuntament de l’Olleria, en què l’oposició (PSOE i Bloc) va sol·licitar d’incloure en l’ordre del dia un punt per tractar la sol·licitud que Recisa ha fet a la Conselleria de Medi Ambient d’instal·lar un dipòsit de residus no perillosos a l’Arribador. L’oposició vol que es deneguen les llicències municipals per ubicar a l’Olleria aquest dipòsit. Recisa és l’empresa adjudicatària de la planta de tractament de residus prevista en el pla de minimització comarcal, i l’Arribador és precisament la partida de l’Olleria on es preveia construir-la, en terrenys que ja són propietat d’aquesta empresa. (Recisa demana construir un dipòsit de residus no perillosos a l’Olleria.)
El PP es va negar a incloure el punt en qüestió, de manera que no se’n va donar informació de manera oficial, però curiosament es va muntar un debat-sarau. Dic curiosament perquè en els plens normalment el públic no té dret a paraula sense l’autorització expressa de l’alcalde, i en aquest cas l’alcalde va permetre que es parlara, es discutira, es cridara (i fins i tot es feren acusacions d’amenaces i d’intents de suborns) sobre un assumpte que no es va voler tractar oficialment. Sembla ser que des del PP no hi havia interés a parlar-ne perquè es veu que hi ha algunes discrepàncies internes.
Tal i com han anat les coses, no és d’estranyar que l’ambient es caldejara al ple, perquè és d’alguna manera el que està passant pel poble. Després de tot el que va passar amb la planta comarcal, quan moltíssima gent es va sentir enganyada, ara el personal ja no es refia, i no s’entén com és possible que no s’informe del projecte del dipòsit de residus no perillosos (que l’alcalde afirma que serà només d’enderrocs) si realment és només això. I més quan l’alcalde es va comprometre a informar les parts afectades sobre qualsevol cosa que es fera a l’Arribador, i ara s’han trobat aquesta iniciativa del dipòsit sense cap explicació ni avís.
Aquesta manera de fer les coses no fa més que complicar-ho tot. No sé quin sentit té anar sempre dissimulant i amagant. No ho sé, però fa de mal pensar. I això és el pitjor.