‘marcianaes’
El disseny del CD és obra de Jordi Albinyana i de Joan E. Garcia
Ara cante per marcianes
perquè m’ho demana el cos,
diu l’oracle que sóc cabra,
pegue més voltes que un gos.
…/…
Doncs això mateix. ‘X marcianes‘ és el nom del CD que Miquel Gil acaba d’acabar de publicar i que tinc entre mans i entre orelles.
‘De marcians, marcianaes‘, comentàvem entre correus amunt i avall.
Per a mi no és un disc qualsevol. Hi ha l’espavilada Cileta que vam immortalitzar l’estiu passat en un vídeo maratonià. Però sobretot perquè Miquel hi esgarra un breu fragment d’un text meu de l’encara nonata Roba Estesa, com una excusa o inspiració d’En acabant‘.
D’ací a poc començarà a circular, primer pels mecenes, i a foc seguit de mà en mà, com la Rosa de paper d’Estellés, la segona cançó del disc.
‘De la mar’, una altra de les cançons: