Les coses ben fetes no volen pressa.
Mirant anit de trobar unes coses per internet vaig topar amb una notícia. Ja no recordava jo exactament el temps que duia això del museu del vidre de l’Olleria bambant pel no-res. Ara ja sé que, com a mínim, fa quatre anys i mig que hi ha un projecte pel món, i que segurament tindrà una caterva de pols per damunt.
Diu: La Diputación de Valencia colaborará en la puesta en marcha del museo del vidrio de l’Olleria. Ep! Això és de desembre de l’any 2000, i de moment el museu (en principi ubicable a la Casa Satonja) és encara una utopia.
(Dubte: per què posaran en la web de la Dipu les fotos en blanc i negre?)
Amb tot, la sorpresa més gran és quan visites la web de l’ajuntament de l’Olleria, l’apartat "datos de nuestro lugar", i lliges que "la ‘Casa Santonja/Palau dels Marau’ se restauró para habilitar el futuro Museo del Vidrio…". Els temps verbals són importants. El futur immediat és arriscat, però aquest temps passat…Restauró? Quan? On?… i la Casa Santonja com a cotxera de vehicles requisats.
Si tornem a la informació de la pàgina de la Diputació, hi llegim que l’alcalde va demanar a Giner que ‘agilice’ el projecte de millora d’accessos al polígon industrial. Era l’any 2000. No es pot dir que s’hagen afanyat molt, perquè està igual que estava. Encara que hi ha qui diu que està pitjor, ja que amb la rotonda de joguet que van fer per a la carretera nova, el trànsit és un poc més perillós.