L’amic Josep se n’ha anat a viure a Mèxic: coses de l’amor.
L’amic Josep és de Tarragona, on vivia fins diumenge passat, i només ens havíem vist en persona dos estones, però havíem fet bona lliga (gràcies a una innocentada del VilaWeb). Des de fa un cert temps conversàvem quasibé tots els dies, a trossos i a mossos, a través d’un programa d’eixos de missatgeria instantània.
El cas curiós és que, com ell m’ha fet notar, tot i que es troba ara a l’altra punta del planeta (allà on brama la tonyina, podríem dir), per mi és com si no s’haguera mogut de casa, perquè hi he xarrat adés un momentet igual que quan era a Tarragona. L’única diferència que trobarem a partir d’ara són les hores en què coincidirem, però res més.
Això i que no em convidarà a café quan jo torne a passar per Tarragona…
(Actualització: Josep, en llegir açò, m’ha dit que m’espera aquest estiu a Tarragona per convidar-me a café, però que el de Mèxic D.F. és molt millor…)