Gàlim

Això és el nom d’una de les sardanes més famoses. Com que no en conec moltes més, supose que és que té molta anomenada.
El nom em ve bé, perquè parlant de coses catalanes, l’espina (i santa) la vam vore l’altre dia en una situació poc edificant en què Carod i Maragall feien de turistes que fotografien tòpics, entre riures i bromes. Més o menys, com quan per ací els turistes es fan fotos amb la paella i la sangria. La diferència és que la corona aquella d’espines és també per a algunes (o moltes) persones un símbol d’una creença íntima. No em sembla una actitud massa afortunada, i ja s’espavilaran per fer-se entendre i disculpar. I si pot ser, per evitar nous numerets.
Ara bé, molts dels que han criticat la falta de tacte o de respecte envers els cristians, possiblement haurien d’haver recordat que precisament Crist fou qui va dir allò de ‘qui estiga lliure de pecat, que tire la pirmera pedra’. Ho dic perquè em repateja vore com des del PP hi ha persones que posen el crit en el cel per la falta de respecte d’aquesta ‘broma’, quan açò no és ni la mil·lèsima part d’insultant que les mentides que ells (el parell de ministres dels dies de l’atemptat de Madrid) van dedicar a tots els habitants d’aquest estat on vivim. Entre les fotos amb la corona i la mentida calculada i contínua d’Acebes i Zaplana, la diferència és abismal.
El numeret és censurable, perquè pot ferir sensibilitats. Però també ens fereix el govern valencià cada volta que parla de la bona marxa de la indústria valenciana, en vies d’extinció.
Ens ho posen difícil, això de no creure que ‘tots’ són iguals.