Gàlim

Fa anys, un amic que per desgràcia ja ha faltat, va dir recolzat a la barra de Can Pinet: si me l’acabe esta, rebente. Encara no havia deixat sobre el calaix del bar el got buit que va abandonar la verticalitat que ja mantenia d’una manera poc digna. Són coses que saps que passaran, però que no pots evitar.
Anit, a casa, intentava baixar-me el correu electrònic i em despacienciava perquè tornava a la velocitat de les catacumbes de l’internet. Vaig mirar el rúter i vaig decidir d’apagar-lo i tornar-lo a engegar, a vore si recuperava una marxeta més normal. Vaig pensar que si ho feia era segur que perdria la connexió a internet. És això que ho saps, però ho vaig fer.
Ara m’han dit els de ya.com que m’enviaran un rúter nou, per si resulta que el problema és de l’aparell.

A la nit, si no s’ha produït cap de miracle tècnic, podré dedicar temps a la tele. Miraré TV3, a vore si és tan perjudicial per a la nostra salut com sembla, perquè si la volen tancar els que tant es preocupen per nosaltres, per alguna raó ha de ser.