Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Divendres presento a Roquetes la novel·la “Heydrich i les agents del saló Kitty”
Divendres 24 d’octubre, a les 19.30, tindrà lloc la presentació a la Biblioteca Municipal de Roquetes de la novel·la “Heydrich i les noies del saló Kitty” de Miquel Esteve, novel·lista de Móra la Nova.
Seré l’encarregat de fer la presentació d’aquest relat que tracta sobre els fets ocorreguts en un prostíbul a la ciutat de Berlin durant la II Guerra Mundial, en què algunes de les senyoretes del local estaven al servei de l’espionatge del Drittes Reich.
És un thriller recomanable per a tots/es aquells/es que els agradi la intriga així com el record històric d’un temps veritablement nefast per a tants homes i tantes dones que varen perdre la vida en mans d’un règim criminal i genocida, que mai no hauria d’haver existit ni rebut cap suport popular.
Miquel Esteve és un dels noms emergents del panorama literari ebrenc actual, amb la qual cosa em complau moltíssim realitzar aquesta presentació en el bonic marc de la Biblioteca de Roquetes. A més, els bibliotecaris Marc i Begonya sempre ens preparen els actes amb excel·lència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé com pots amb tanta activitat. Ja dorms ?
No ens cansem de tanta monotonia de temes com les guerres? Ens queixem de que hi ha massa títols sobre el mateix, però des de casa nostra també escribim del tema.
Potser caldria parlar de coses més nostres i deixar-mos de temàtiques populistes.
I ho dic amb tot el respecte cap a l’escriptor, que segur que ha fet un dur treball i l’obra està ben feta.
tinc l’agenda una mica apretada però intentaré vindre
La novel.la que presentaràs ja ho he dit reiteradament és genial i toca el nazisme amb una originalitat de posada en escena i de treball psicològic sense precedents, sí, sense precedents, amb tot el que això suposa.
Parla pels colzes, és veritat, però amb un sentit de l’humor excel.lent i amb uns coneixements humanísitics que molts pocs tenen, l’admiro per això, i a sobre el tio és economista. Un crack, vaja.
Dir com s’ha d’encarar l’elecció de temes literaris és tan gratuït com mancat de to, cap teòric de la literatura ho faria i dir que s’ha d’escriure sobre la geografia, el riu o els bous em sembla tan, tan no sé, que callaré per no allargar la meva valoració sobre l’afirmació que s’ha fet.
A Miquel Esteve amb admiració:
Miquel és paraula en essència,
amistat guarnida de rialles,
pensaments aquitranats de lletres,
lectures que el multipliquen,
saviesa tendent a l’impossible infinit,
(no s’hi arriba mai, però sempre es cerca,
i mentre es busca, es fa gran la seva humanitat),
un gran doll polièdric del riu que inspira,
una riba que recull les ones de la història,
un escriptor que pinta de bellesa les reflexions,
esculpeix els fets amb cura d’orfebre
per donar-nos les històries endolcides
per la funció més poètica del llenguatge,
un home que viu i reclama vida
des de la consciència que tots respirem
al mateix ritme, i que tots anem a la mateixa andana,
sempre desitjós que tot allò enverinat canviï,
i que el món, el seu, i el dels altres, trobi la via
per viatjar més net, més còmode i més igual per a tots.