Publicat el 17 de febrer de 2006
Els quarts
Sempre m’ha agradat explicar que vaig aprendre les hores en el rellotge del campanar. De menut anava molt a casa d’una tia meua que viu, encara, ‘baix del campanar’, justament enfront dels Grisons (un dels noms mítics a l’Olleria). Des de la porta de casa mirava aquell rellotge d’allà dalt, i ma tia em preguntava quina hora era: ‘l’agulla xicoteta està en el 10 i la gran en el 4: les deu i vint’.
Si l’agulla gran estava en el 9, aleshores marcava els tres quarts. Les ‘onze menys quart’ eren ‘els tres quarts p’a les onze’. Però ara ja no ho són. Sembla que ja no ho recorda ningú.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Sempre m’ha dut de cap això de dir les hores en quarts. No he sabut mai. Potser m’agarra massa tard per escoltar-les als iaios, però em diuen que per ací per el Comptat, fa pocs anys encara es deien així.
Dos quarts d’onze són ara les deu i mitja.
Tres quarts de deu serien les deu menys quart….prou cacau….però pagaria la pena recuperar-ho…si